Ajuda'm i t'hauré ajudat.

Un relat de: faldudeta_8
Veia una il·lusió exponencial, una forma de viure la vida diferent, amb ganes de menjar-vos el món des d'un punt de vista íntim, personal, profund. intens, ÚNIC.
Era màgia, màgia pura.
Però, malgrat tot, els dies passen, les persones avancen -- o retrocedeixen-, i un home triomfador pot passar a ésser un home fracassat en qüestió de segons.
Malgrat tot, hi ha sensacions que es poden amagar -- que no significa esfumar-se- però si que poden amagar-se fins ésser molt difícil de trobar, però, no impossible.

De cop, un dia el que veies de colors s'ha convertit en quelcom obscur, en quelcom que ha amagat tot els colors que tenia. Aquesta 'cosa' que s'ha anat apagant, no mor, sinó que segueix buscant els colors que, un cop ja havia tingut, i ara els troba en falta.

Això és el que passa dia a dia, el que ens està passant als humans per ésser tan retorçats, per ésser tan ambiciosos i, fins i tot, tan bojos.
Cada cop és un fet més comú. Un cop tenim la felicitat, volem més i no ens conformem amb el que tenim. Busquem i busquem fins que hi ha un moment que la corda s'està a punt de trencar. I és aquí on obres els ulls i dius, què estem fent? És aquí on t'adones que has perdut els colors i t'has tancat a quelcom més obscur.

Ens passa als humans, és a dir, és el que potser t'està passant. Vols seguir amb tot això o vols que jo torni a veure als vostres ulls tot alló que envejava?...

És en aquest punt on t'aconsello que demanis ajuda, més bé, que LI demanis ajuda. T'estima, si t'estima t'ajudarà. Si t'ajuda, inconscientment t'estarà ajudant a tu i a ell/a mateix. Fes-ho.
Si ho fas, veuràs com allò amagat és més fàcil de trobar, és més fàcil amb ell/a que amb soledat.

Sou dos, no un, recorda-ho. Per a tot. Sol/a no podràs.


Ajuda'm, i t'hauré ajudat.

Comentaris

  • Obrir-se i demanar ajuda[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-02-2012

    Hola, noia!
    Bé, no sé si t’ajudarà el fet de què et comenti aquest darrer relat teu... però he vist el títol i no he pogut resistir la temptació ;-)

    Pel que llegeixo, animes a algú altre a demanar ajuda a qui l’estima, amb el convenciment de què si aquesta altra persona l’estima, l’ajudarà.
    Crec que tens molta raó: per una part, cal obrir-se als altres, i ser prou humils i al mateix temps prou generosos com per demanar ajuda quan ens cal.
    Per una altra part, si aquell a qui li demanem no ens la dóna, el coneixerem millor i sabrem què podem esperar de l’altre, oi?

    Ja he vist que quan escrius t’agrada compartir pensaments i reflexions.
    Jo quan publico aquí intento fer més literatura de ficció, és a dir, ficar-me en les vides de personatges imaginats, més o menys reals, i narrar episodis. Excepte quan m’aproximo a la poesia, és clar.
    Trobo molt interessant que cadascú de nosaltres pugui fer el que més li vingui de gust, no et sembla? estic segura de que si!
    No sé si t’agrada llegir relats de ficció... si no és el cas, pots obrir algun dels meus poemes, això si tens ganes de llegir-me, evidentment.

    Ara t’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autora avui :-0 encara que veig que ets una “relataire” veterana, però més val tard que mai...
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de faldudeta_8

faldudeta_8

33 Relats

54 Comentaris

35422 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc una noia de 20 anys, la qual va començar a entrar pel món de relatsencatala.com quan en tenia 16.
Vaig començar estudiant enginyeria telemàtica i he acabat estudiant filosofia, un món apasionant.
Sóc una persona què sol pensar bastant en les coses de la vida, les quals aniré compartint per aquí..amb vosaltres.