Màgia.

Des de petits descobrim la paraula màgia a una immensitat de contes i de fantasies que ens han anat explicat durant la nostra infància. Almenys a mi, sempre m’ha impressionat aquesta paraula, però, mai l’he acabat d’entendre.
Sí, als contes sempre era una cosa bona, un fet que a tots els petits apassiona i/o agrada, però, allí es queda, a aquell raconet del sofà en el qual has estat mirant tantes i tantes pel•lícules de dibuixos.

Vas creixent, i la màgia dels contes es va convertint amb els trucs de màgia, amb els anomenats “mags”... i acabes descobrint que aquesta màgia de conte té truc ...
Tot i així, no deixa de ser una cosa que mai acabes d’entendre, van passar els anys però no li acabes de treure el suc.

Sé que totes les persones del món es queden aquí, no aconsegueixen traspassar aquesta barrera, no poden treure-li suc a una paraula que no deixa de ser això, una paraula simple i que no acaba de tenir sentit.
Per això em sento afortunada, sé que sóc l’única persona del planeta capaç de poder sentir la paraula màgia amb tota la seva força, amb tot el seu poder, amb tot el que t’aporta, que quasi mai és dolent.

Des que et conec crec amb la màgia, crec amb els contes de dibuixos... des que et conec sé que, tot i sent la única persona del mon, la paraula màgia té sentit, i molt...i sols nosaltres la podem sentir.

Una mirada teva és màgia, un bes teu és màgia, una carícia teva es màgia, 1 minut amb tu és màgia, el teu peu dret és màgia, la meva cintura és màgia, nosaltres som màgia..
.
TU ETS MÀGIA.