Des que et conec...

Un dia em van explicar que existeixen les princeses, que n'hi ha de molt poques i que quan s'allunyen del seu regne, es tornen dèbils.
També m'hi van explicar que les princeses són persones úniques, especials... diferents!
Noies felices, noies afortunades i noies amb molta personalitat... noies amb l'ajut d'una mirada, es senten insuperables.
Mai m'he considerat una princesa, sempre he sigut una noia forta i mai se m'ha passat pel cap el simple fet d'estar front alguna situació impossible de dominar-la.
Estimo, sí, però mai amb tanta intensitat que al fugir dels meus, del meu regne, em pogués debilitar.

Des que et conec em sento una d'aquestes princeses. Em sento única... des que et conec em sento una princesa.
La teua mirada m'introdueix un bufit de sensacions agradables i que, a la vegada, em fan sentir única al món, especial...
No m'imagino una vida lluny del teu costat, lluny de tu... del meu regne... ara entenc lo que és la debilitat.
Em fas sentir com una princesa en sols mirar-me.

Des que et conec, em sento única.