Ambigüitat

Se pot passar del buit total al màxim de plenitud? En instants de segon.
Pots passar d'estar totalment trist i sota la màxima misèria, a sentir-te la persona més feliç i afortunada del món, i viceversa.
És increïble com, després de tants descobriments i tantes innovacions científiques i tecnològiques, encara no es puguin controlar els sentiments, tot i així, si es pogués, no deuria ser sa. Però no deu ser molt bo aquest canvi radical, no sé, dic jo…

A mesura que van passant els anys, també m'he adonat que pots viure amb els dos sentiments junts; pots sentir-te la persona més afortunada del món, però, a la vegada, també et pots sentir buida. Ostres! La vida sembla un joc dissenyat amb mal gust!

Com superar això? O, el que és més important, com entendre't a tu mateix quan estàs en un biestat, estat contraposat sobre ell mateix, però que existeix. Un estat ambigu.

L'ambigüitat és molt difícil d'entendre... i més quan se'n parla de sentiments.
La paraula ambigu sols significa que pots interpretar el nom al qual aquest adjectiu acompanya, de diferents maneres. Fins aquí bé, però... quan tu mateix, dintre teu, veus que hi ha ambigüitat a un sentiment... sembla estrany!

Sóc molt feliç, però tot i així tinc un buit dintre meu... buit que espero omplir amb uns mesos.
Quan aconsegueixi fer-ho, aconseguir passar de la felicitat a la immensa felicitat, us escriuré.