Sense títol important

Espero despertar-me algún dia i veure les coses millor… veure que l'esperança i l'estima en un mateix existeix…
Creure, també, amb les meves possibilitats i … per fi... agradar-me.
Suposo que després de passar uns tres anys vivint una certa "cosa" , per dir-ho d'alguna manera, i de que el teu cap no funcione realment com ho havia fet fins aquell moment.. suposo que això et fa caure tant a baix … que no t'adones que un cop dins... no podràs tornar a sortir.
Sempre ho he pensat… m'encantaria tornar a l'època de l'infancia… viure tants moments sense preocupació ninguna… bueno, sí… que els reis no t'han portat tots els joguets que volies… o que se t'ha trencat alguna nina molt estimada per tu… o que no tens prou temps per jugar, jugar, jugar… i riure… que se't fa curt el temps!
En canvi ara… ara és tot tant diferent!
Ara no hi ha mínima preocupació… o potser sí, però en l'adolescència totes les preocupacions són tan enormes… per a tu mateix? Pot ser… però realment, a la que li preocupen aquestes coses és a tu.. així que t'ho passes mal…
No sé si realment tinc ganes d'avançar el temps… de tirar cap enrere… simplement sé que no vull estar quieta, mirant com passa el temps, però… sense avançar…