Quatre llàgrimes

I.
El dolor és un triangle silenciós,
la solidesa d'un úter solitari
l'ànsia de tornar-se ànima plana
i deixar-se estar de foteses amatòries.
Com quan tallem de soca-rel una il·lusió.


II.
Una il·lusió morta en nàixer… angelet!
No recobra més la puixança del tronc
però s'omple de fillols per totes bandes:
mai es torna a erigir ni mor del tot.
Com quan de soca-rel tallem una figuera.


III.
T'evoque cada dia a dalt d'una figuera
sota el sol de dissabte de l'hivern lluminós
demanant amor a crits i bandejant-lo
pres per la por d'allò més vell i allò més nou.
Com si de soca-rel tallares el teu cor.

IV.
Em vindria de gust desfermar-me el cor
o engegar-lo de vacances una temporada
a les rambles d'una ciutat en primavera,
per exemple, o a una platja nit a nit imaginada.
Com si de soca-rel tallara al viu l'amor.