Quatre llàgrimes més

Un relat de: Ingràvids

Avui, finalment, m'han arribat les teves llàgrimes.
En silenci, quietament, sense fressa,
han lliscat des de les parpelles
humitejant els llaurats camins
de les meves galtes enfebrides.
Com si fossin teves,
com si fossin la carícia adolorida
del teu patiment.
Avui he trencat per tu el teu plor,
i feia sol, i tot era tristor.
I hi havia quatre llàgrimes sobre el trespol.

Comentaris

  • Parlant de llàgrimes[Ofensiu]
    somniseva | 11-03-2008 | Valoració: 10

    En cada llàgrima vessada hi ha moments perduts o guanyats, això no ho sabrem mai. Però qui recull aquests moments, siguin bons o dolents, els pot considerar les arrels de quelcom més fort que la pròpia tristor.

l´Autor

Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31396 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com