Cercador
Quatre llàgrimes més
Un relat de: IngràvidsAvui, finalment, m'han arribat les teves llàgrimes.
En silenci, quietament, sense fressa,
han lliscat des de les parpelles
humitejant els llaurats camins
de les meves galtes enfebrides.
Com si fossin teves,
com si fossin la carícia adolorida
del teu patiment.
Avui he trencat per tu el teu plor,
i feia sol, i tot era tristor.
I hi havia quatre llàgrimes sobre el trespol.
l´Autor
24 Relats
75 Comentaris
31396 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Ingràvids és un projecte del
Col·lectiu d'antiartistes
Dues palmeres
Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.
Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.
Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.
..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.
Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Abrils
- Ara que ja puc escriure
- Ho sabies
- La lascívia dels meus dits
- Res no esbandirà la llum dels teus ulls
- Dóna'm el teu riure
- I em dius que finalment no saps com continuar
- M'he despullat
- Sol·licito / Per conèixe't
- Vam sentir passar les gavines
- Treball innecessari
- Hoste del teu si
- Quan et torne a veure
- Les taronges m'han cridat des de la penombra
- Lluu, diamant