Quatre contes curts

Un relat de: ROSASP

MISSATGES NO TAN SUBTILS

Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.


FUGIDA

Feia córrer cada moment a gran velocitat; no es podia permetre el luxe de donar-se ni un sol respir, sempre estava en acció. El cap i el cos es negaven a aturar-se, fins hi tot havia aconseguit fer varies coses a la vegada. Es dutxava i al mateix temps ja eixugava la mampara, veia la televisió i llegia alhora, estudiava anglès pujada a la bicicleta estàtica, repassava mentalment la llista de la compra a la classe de ioga, preparava les vacances de l'any següent ja només començar les d'enguany i menjava dempeus per anar recollint tot el que embrutava.
Era com el personatge d'una pel·lícula accelerada. Fins i tot quan dormia, feia el resum dels temes pendents de la seva agència immobiliària i assajava la millor forma de convèncer als clients.
Pretenia no deixar ni un espai en blanc del seu temps i fer avançar un delerós demà que ja esdevenia un ahir...
I estava tan absorta en el vertigen del continu moviment per no deixar-se escapar cap segon de l'existència que només es va aturar sense alè, amb un pànic abstracte i desconegut per llegir el darrer fragment de la seva trepidant i bellugadissa vida; només un insignificant i breu "fi".


JUST DE PRESSUPOST

Després de molt temps, per fi estava a punt de ficar en marxa la seva pròpia màquina del temps. Ja no seria només una ficció guarnida de limitacions mentals i de controvèrsies morals i ètiques.
Havia emprat incomptables hores d'investigacions en solitari; tenia el cap ple d'idees brillants, molt recursos amagats, una enorme perseverança i un pressupost bastant escàs.
Va agafar aire i un intens pessigolleig li va recórrer la columna vertebral de dalt a baix; per fi havia arribat el moment que tant esperava. L'aparell era una mena de bombolla rodona i transparent amb una petita porta per accedir a l'interior, on sobre uns rails lluminosos quelcom semblant a una bicicleta s'aguantava en equilibri. Va lligar-se cerimoniosament un sofisticat cinturó i es va connectar a la màquina. Quan va començar a sentir el brunzir de l'electricitat, va fer un lleu moviment endarrera amb els pedals per agafar més velocitat d'embranzida cap al futur. En dos ínfims segons va fer cap al atac de ronyó del mes passat, just quan l'enorme pedra amb formacions punxenques li baixava conducte avall i es quedava enganxat com un ham abans de trobar la sortida.
En aquestes condicions, el senzill acte de pedalejar es va fer totalment inviable i el sofriment va esdevenir indefinidament agut i lacerant...
Quedava la possibilitat de que saltessin els ploms, però havia utilitzat els pocs diners que li havien sobrat per contractar la màxima potència a la companyia elèctrica i assegurar-se un molt llarg viatge.


AMB LA PANXA PLENA

El jove veterinari es va trobar inesperadament immobilitzat per la mirada amenaçadora del lleó més veterà que ensenyava una enorme filera de dents per marcar el territori.
La tanca de seguretat automàtica que aïllava el recinte havia fallat i els cursets de com actuar en cas d'emergència no acabaven d'agafar cap forma concreta. S'havia quedat en blanc...
Li sorprengué veure de reüll la pistola de dards somnífers que duia a la mà, encara que no la va relacionar amb la possibilitat de prémer el gallet; només se li acudí deixar a terra l'arma amb un lent moviment i fer onejar tremolosament amb la mà esquerra un mocador de paper mig refregat que duia a la butxaca.
El lleó, al veure els ulls suplicants i l'esguard de rendició de la presumpta víctima representant aquell lamentable i avorrit espectacle, va fer un ample badall acabat amb un lleu rugit i va girar cua per anar a fer una becaina al seu lloc preferit.
Convençut de la ridícula i inexplicable conducta de l'ésser humà, balancejava la panxa plena d'una enorme ració de mandonguilles crues fetes a igual proporció de porc i vedella.
No sabia que celebrava el seu aniversari, ni semblava importar-li gaire... Això si, estava ben tip i s'acabava de saltar el control mèdic anual tan desagradable del qual despertava sempre marejat com una sopa. Ni veure al nou i apetitós veterinari córrer desesperadament cap a la sortida el va treure d'aquell mandrós sopor tan agradable.

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    gamma3 | 22-02-2006 | Valoració: 10

    Clars i meravellosos com l'aigua els teus assedegadors contes.

  • M'ha encantat el darrer[Ofensiu]
    blaumar | 09-02-2006

    és divertidissim!. M'he sentit extranyament identificat amb el lleó.

    També volia dir-te que hi han comentaris teus que supren els relats que comentes, són a banda de l'afalag un plaer en sí mateixos.

    Hauries de publicar-los!
    Una abraçada

  • Em sembla...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-02-2006 | Valoració: 10

    ... que, després de la FUGIDA, i amb aquestos MISSATGES NO TAN SUBTILS, me n'aniré AMB LA PANXA PLENA, encara que estiga JUST DE PRESSUPOST...
    Recollons! Reòsties! (Un rot) Quina fartera de bona literatura!
    Salut i rebolica, xicona!

  • Que bons!![Ofensiu]
    Lavínia | 07-02-2006 | Valoració: 10

    Rosasp! Ets una narradora excepcional. M'han agradat, de debò. Me n'he d'anar a la feina. Després te'ls comentaré.

    Un petonàs

    Lavínia

  • ostres![Ofensiu]
    Capdelin | 04-02-2006

    i ara... contes! però no contes dels contes que s'expliquen quan s'expliquen contes i que ja estan més cremats que els bigotis dels tafaners...
    el de "amb la panxa plena" és massa...
    No sé si als maltractadors i agressius se'ls calmaria amb una sobredosi exagerada de mandonguilles... o aquests sí que necessiten dards somnífers eterns o una gegantina gota d'ambre.
    felicitats!
    Una abraçada i abans d'anar a dormir llegiré un altre dels teus contes...

  • Reptes?[Ofensiu]
    Biel Martí | 02-02-2006

    Aquest quatre mini, micro o peticontes, cada un quasi millor que l'anterior (encara que jo ho diria al revés, doncs els dos primers m'agraden més que els dos últims), foren segurament aspirants a algun repte, no sé si m'equivoco. Llàstima que, jo diria, no hi hem coincidit mai, doncs tenir-te a la "competència" sí que hauria estat un repte.

    COm deia, els dos últims, sobretot el del lleó, em semblen més fluixos, els hi falta, precisament, el cop de força que veig en els dos primers, són més "light". No sé si m'explico. Tenint en compte que ets algú que demostra que en poques línies es poden dir moltes coses, no m'estranya que, contràriament als que ens passa a d'altres, treguis suc de fets tant petits...

    Biel.

  • Hola Rosa[Ofensiu]
    Carles Malet | 31-01-2006

    Afegir elogis als teus relats fóra redundant. Però deixa'm que deixi constància per escrit de què les teves històries, escrites amb tanta senzillesa, però que alhora amaguen reflexions punyents, m'han fet pensar.

    En particular la de l'individu que només fa una pausa per veure que ha estat corrent tota la seva vida. I s'atura només per adonar-se que ha arribat al final del llibre sense haver gaudit de la lectura.

    Avui he mirat la meva agenda després de llegir el teu relat. Està plena, molt plena. Hi he pensat que, ja que serà difícil deixar-hi espais buits, al menys els ompliré de compromisos inexcusables com: fer de pare, de marit, d'amant o d'amic.

    Una abraçada.

    Carles

  • Xavala![Ofensiu]
    cassigall blau | 30-01-2006

    M'has fotut un comentari que es millor que el poema...ets una crack! Gracies!

    Encara no em muntat el Club de la Boira, dels lleidatans i ja m'han demanat per apuntar's-hi.
    Es la Maria Pilar Palau Bertran.

    Vols inaugurar-la?

    Si es aixi, fotli un nom, estatuts...,bla, bla, bla. Animat!

    Sols lleidatans, eh? O al menys amb arrels lleidatanes, que s'estimin a Lleida.

    Ostia, ostia! Podriem revolucionar el pais!

    Hasta seriem capaços d'arreglar l'economia amb poesies!

    Ja saps que al mon l'hi sobra de tot..., pero l'hi falta poesia.

    petons

    pere

  • Bravu![Ofensiu]
    Enús | 30-01-2006

    hehe m'encanten aquest tipus de relats curtets, amb un final sorprenent i que diuen molt entre linies (sinó mira els que he escrit jo tots son d'aquest etil només que no me'n surto tant bé com tu hehehe)

    Salut!

  • Una gran habilitat![Ofensiu]
    llu6na6 | 30-01-2006 | Valoració: 10

    Quina meravella poder fer de "mirall" amb els teus contes i reflectir així, tan directament,a crua realitat!

    De les teves mans ragen paraules a dolls, perquè la teva ment és plena d'imatges i comportaments que detectes amb gran perícia.

    la teva manera d'exposar-ho, però, és bondadosa, com de mare que mostra les errades confiant SEMPRE en la capapacitat de resposta. És clar però, que això últim potser no és així, sóc massa ingènua JO! Una abraçada!

  • Hola Rosa![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-01-2006 | Valoració: 10

    Llegir ROSASP és marca de qualitat, a RC.

    D'entrada, textos correctes, pulcres, planers, ben redactats.

    En segon lloc, històries ben traçades que retraten reflexions d'escenes quotidianes.

    MISSATGES NO TAN SUBTILS

    L'expressió suprema del viure monòton que condueix, inefablement, a la monotonia de viure. Ni més de pressa ni més a poc a poc: els mateixos passos i al mateix ritme cada dia.

    Gent que sap distingir perfectament entre la correcció (ells/lles i els seus costums) i la incorrecció, el desordre, l'anarquia.

    Ni és capaç de sentir passions, com molt bé reflecteixes, ni d'interpretar els missatges que li arriben de l'exterior. Per cert, una observació: "ficava una passió", en aquest context, és gramaticalment correcte?

    FUGIDA

    Truculència d'allò que en diuen viure per treballar en lloc de treballar per viure. Ni un sol moment de desconnexió. I òbviament, el temps passa encara més de pressa. Fins que tot d'una, per aquelles coses de la vida, topa desprevingudament amb un insignificant però inflexible i definitiu "fi".

    Molt bon final.

    JUST DE PRESSUPOST

    La sensació que m'ha quedat després de llegir aquesta carta és que quan et queda una carta i te la jugues, pots perdre. De fet, però, el fet de quedar-te ja amb una sola carta, en certa manera, és haver arriscat i apostat tot a la una.

    La trama potser pot semblar una mica forçada, de cara al final, encara que... amb un inventor pel mig, toooooot és possible. I més si nó té gota ni mica de pressupost!

    AMB LA PANXA PLENA

    A vegades, a la vida, es temptegen moltes alternatives i es fan molts anàlisis per acabar decidint entre no-sé-quantes solucions. La paradoxa es pot donar si resulta que la solució, de millors efectes que la més bona que ens havíem imaginat, es fa present per si sola. O també quan havíem tigunt la solució a l'abast i no l'havíem ni contemplada.

    Com una vegada algú (que es deia Vicenç) no trobava el bolígraf, el buscava i buscava, va fer un altre cop tot el que havia fet durant deu minuts fins que, tot d'una, va aparèixer l'entremaliat utensili. Estava ben guardadet a la butxaca de la camisa.

    Cinc relats que, segons dius, retraten l'absurd. Ho subscric. Retraten l'absurditat de tantes i tantes accions humanes que es fan sense pensar.

    Gràcies pel teu comentari, Rosa. Però sobretot per escriure textos que em fan oblidar, almenys per moments, de la llei 30/92 i companyia.

    Una abraçada!

    Vicenç

  • hola :)[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 29-01-2006 | Valoració: 10

    Rosa és un encant llegir-t'he, tot lo que escrius reflexe sensibilitat, sinceritat i sens una sensació de pau. No m'extranya que em diguis que estas tant enfeinada, ja m'ho penso, de totes maneres m'agrada que de tant en tant em digueu alguna coseta. T'ho agraeixo molt. Gràcies per haber llegit aquest relat innocent que em vaig decidir a escriure despres d'haber parlat amb una amiga de la infància i fer-nos un tip de riure per telèfon i em va dir: -encara escriuras lo del dit de la mare Lluisa a la sopa.
    Una abraçada.

  • Lleidatana![Ofensiu]
    cassigall blau | 29-01-2006 | Valoració: 10

    Uns contes magnifics!

    1)Missatges no tan subtils

    Hi ha moltissima gent, per desgracia, que te el cap tancat, i sols que passi un pardal...ja els hi fa perdre l'equilibri...Pobres! Si al menys es deixessin ajudar...

    2)Fugida

    Un cant a la gent que es pensa que ha de viure 300 anys. Pro, ja ho saps, d'aqui a 100 anys...tots calbs!

    3)Just de pressupost

    Son els contes del meu estil, amb sorpresa final...he, he, he!

    4)Amb la panxa plena

    De vegades ens creiem tan importants que no ens donem compte que ...no som ningu!
    Amb una mica mes d'humilitat, fins i tot, s'acabaria la por.


    Ei, Rosa! Hauriem de proposar a RC que es sapigues la provincia de cada relataire.
    De moment, som tres(2 de bones i 1 de dolent), Podriem montar un club lleidata i fotre canya als altres. I potser podriem demanar...el nostre estatut lleidata, que prouta falta ens fa, collons!

    Un peto

    pere
    (quin rotllo que t'he fotut, eh?!)

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")