Quan un s'enamora...

Havia decidit que esperaria, sí podia esperar uns minuts i tornaria la trucada, o potser no, potser no se n'adonava fins passada una bona estona. Llavors esperaria unes hores, però ja era tard, segurament no trucaria fins l'endemà. Hauria d'esperar un dia, i sí, se'n sentia capaç, ben capaç, podria esperar tants dies com fes falta, setmanes, i mesos? Sí, sí podria esperar mesos. Va decidir que hauria de fer alguna cosa mentre esperava, la televisió& sí sí la televisió seria una bona opció per l'espera d'uns minuts.
Va mal seure, en una posició incòmode al sofà i agafà el comandament. Per què no hi feien res a aquelles hores? per què les imatges se succeien una rera l'altra sense despertar-li el més mínim interès? I els minuts els primers havien passat molt lents, però ara ara havien començat una estranya cursa, on cada minut volia acabar el seu recorregut més ràpidament que l'anterior. Això volia dir que no havia vist la trucada, que la Susanna no tenia el telèfon a mà, potser se l'havia deixat a la feina. Sí, segur, la Susanna s'havia oblidat el telèfon. Això volia dir que l'espera seria d'hores, o potser d'un dia, fins l'endemà. Va decidir que aleshores la televisió no era una bona opció per esperar, però calia esperar, això ho tenia molt clar, perquè se'n sentia capaç, aleshores hauria de fer alguna cosa aquella nit. Va anar cap a la cuina, mirà la nevera, el vi, havia comprat vi pel sopar, vi bo i fresquet. I ell tenia set, podria servir-se'n una copa, així el provaria i si el trobava bo l'endemà compraria una altra ampolla, per què l'espera seria d'un dia. Potser hauria de sopar, l'havia preparat, però va creure que no tenia gana, i era una llàstima, l'endemà ja no se'l podrien pas menjar. Però bé, potser tenia gana més tard. Va agafar una copa, i es dirigí cap el sofà.
Aquesta vegada va escollir una postura més còmoda. Va tornar a encendre el televisor, i se serví una copa. Era bo, molt bo, segur que la Susanna l'elogiaria l'endemà. Escollí un canal a l'atzar, un reportatge& per què les cadenes invertien calers en aquests pogrames? Qui se'ls mirava? Per què la societat havia decidit que eren interessants quan ningú no era capaç de mirar-ne un de sencer&Va tornar a omplir la copa, i començà a escoltar la veu en off. Una tribu de l'Àfrica? Allò era l'Àfrica o potser Australia? Tot un poblat malvivint com a la prehistòria i sense escandalitzar-se per la presència de les càmeres quina bèstiesa, i el vi, que bo que era. Se serviria una altra copa, ara l'ampolla ja era oberta, el que no es begués aquella nit no li faira cap més servei. Decidí que es posaria una mica més còmode, feia fresca i aniria a buscar alguna cosa per tapar-se. Els panatalons i la camisa s'arrugarien, però tant era, no se'ls podria tornar a posar l'endemà, bruts i pudents del fum del tabac.
S'estirà i se serví una altra copa.Caram si que era llarg el reportatge, quines dances més curioses, i les dones, vinga ballar al voltant del foc amb els pits ben descoverts& Pensà que potser anava una mica borratxo, no hauria d'haver begut tant, però l'ampolla encara era mig plena i l'ajudava a esperar, perquè ell ara només havia d'esperar. S'acabà el reportatge que donà peu a una pel·lícula pornogràfica, i ell que tornava a omplir la copa. Com seria el sexe entre ell i la Susanna? Ho farien l'endemà quan la convidés a sopar? Com s'hauria de comportar amb ella? Ell no tenia la resistència, ni l'eina del noi de la pantalla, caram, podia complaure dues o tres o quatre noies? Vaja, les imatges es desenfocaven. Prendria una altra copeta de vi, era l´última? Sí sí era l'última copa, se la beuria poc a poc, per gaudir-la& mare de déu, realment una dona podia col·locar-se en aquelles posicions sense deixar-s'hi l'esquena? I l'home, capaç de controlar les dues, tres o quatre noies, collons, guantes n'hi havia? Va decidir que l'endemà tindria molt mal de cap, no podia convidar la Sussana i rebre-la atabalat, esperaria fins demà passat, sí, sí, esperaria. I això volia dir que l'espera seria de dies i calia que fes alguna cosa mentrestant...
D'un cop de peu va llençar la manta que li cobria mig cos, tenia calor. Va caure al terra, pensà que era un desendreçat, calia millorar alguns aspectes d'ell mateix per sorprendre la Susanna. Sí, ja ho tenia, pensaria en els petits detalls que calia canviar per millorar la seva persona. Així, passats dos dies l'encandilaria amb el seu comportament. El licor, el licor de fruites del bosc que havia comprat per les postres l'ajudarien a pensar. Va anar cap a la cuina i agafà l'ampolla. Merda, ja s'havia tornat a estirar i la copa era a la cuina. Quina mandra, bé, beuria directament de l'ampolla, passats dos dies n'hauria de comprar una altra, no oferiria un licor encetat a la Susanna. Vaja quina escalforeta el licor, com li agradaria a ella. Faria un glop i el miraria amb els ulls brillants, els llavis entreoberts i l'agafaria de la mà. Farien sexe a la mateixa taula del menjador, sí, sí, aquell licor era ben bo, l'ajudava a esperar i l'ajudaria a reiixir quan la Susanna i ell sopessin plegats. Merda, no havia de fantasiejar, havia de millorar aspectes per guanyar-se la Susanna.
Faria una neteja a fons del pis, no ho feia mai, només allò que era imprescindible per garantir les condicions higièniques. Sí, i canviaria els llençols, no podia fer allà l'amor amb la Susanna, feien pudor de suat, Va fer un altre glop, i un altre, i un altre, potser estava abusant, però un dia, per un dia no passa res. Per on anava? Ah sí, els llençols suats, quines bestieses? Per què els hauria de canviar si ells dos acabarien suant-los? Quines incoherències, però deuria ser per l'educació i la sensualitat.Era sensual ell? Potser hauria d'intentar ser més delicat, sensible que en deien les dones. Això, seria ben sensible amb la Susanna, i li dira com de bonics i sedosos tenia els cabells, la suavitat de la seva pell, la tendresa dels seus llavis i la força de la seva mirada. Un altre glop, quins collons! Per què les relacions humanes havien de ser tan protocolàries? Ell volia sexe amb la Susanna, com podria saber si la seva pell era suau sense tocar-la? I els ulls? Eren blaus o verds? I els cabells sempre els duia recollits, nos'hi havia acostat mai prou per saber si eren sedosos. Sedosos… a ell li feia fàstic el tacte de la seda, era gairebé llefiscosa. Com eren les dones, que volen que els diguis que els seus cabells són llefiscosos per aconseguir sexe. I si volien sexe? Per què òsties els homes havien d'empescar-se mil collonades per guanyar-se-les?
Va fer un altre glop de licor, i va decidir que no entenia les dones ni les relacions protocolàries, però que si calia, canviaria els llençols, netejaria a fons el pis, i seria sensible amb la Susanna. Un altre glop, i a la televisió ja no hi feien res, passaven la programació, bé, aquella dansa de lletres era la programació? Va creure que anava massa borratxo, però no tenia son, i aquell licor tan bo que la Susanna elogiaria i que l'ajudava a pensar, encara no s'havia acabat. Què més calia fer? Calia millorar alguna cosa d'ell mateix? Un glop més l'inspiraria, va somriure, ara el licor ja no cremava,era dolç, dolç com potser eren el llavis de la Susanna, el llavis i el sexe; passats dos dies ho sabria. Potser hauria de canviar de feina. Amb el seu sou no en tindria proa per comprar tot de regals a la Susanna. Perquè les dones són capricioses, elles volen sexe però et demanen tot de coses cares per donar-te'l, es posen un preu, totes les dones tenen un preu& Quin era el preu de la Susanna? Perquè si era molt cara potser hauria de treballar massa i llavors tindria prou temps per gaudir de la seva companyia. Això ho havia de pensar bé, un altre glop, ell només volia sexe amb la Susanna, això, això, volia sexe, no calia canviar els llençols, ni netejar massa, ni parlar de la seda -amb el fàstic que li feia- per aconseguir una nit de sexe.. No volia estar sotmès als capricis de la Susanna, que segur que en tenia, com totes les dones, un preu massa elevat. Aleshores, no calia convidar-la a sopar…
Aniria al bar on ella treballava, la seduiria, la convidaria a una copa i después farien sexe. Un altre glop, i es va adonar de com n'era d'espavilat, així la Susanna només li costaria deu euros. Aleshores va pensar que calia fer alguna cosa, ara ja sabia que l'espera seria de mesos, però que només depenia d'ell. Un altre glop, tenia ganes de sexe, tan pensar en la Susanna. Va acabar de buidar l'ampolla, s'aixecà del sofà. Vaja…el licor, ajudava a pensar però feia difícil arribar al telèfon.
La Vanesa, la Vanesa sabia de dones que només costaven trenta euros, era un bon preu, la trucaria. Quanta estona havia passat? Tres minuts, deu, quaranta? Quan trigues en fumar-te cinc cigarretes? Ho trobà interessant, l'endemà ho cronometraria. El timbre sonava i obrí la porta. Collons! Com s'assemblava aquella dona de trenta euros a la Susanna. O era la Susanna? El cabells recollits, i els ulls? Blaus o verds? El licor que ajudava a pensar, que la Susanna hagués elogiat -si l'hagués provat-, i que feia difícil arribar al telèfon també dificultava distinguir els colors,o potser era el vi? L'endemà o comprovaria, beuria només i cronometraria quan trigues a fumar-te cinc cigarros. Així passaria l'espera de mesos. Van anar cap a l'habitació, cada cop s'assemblava més a la Susanna.. i ell que espavilat! No havia fet neteja a fons, no havia canviat els llençols i no hauria de dir collonades sobre la llefiscositat dels cabells de les dones. Tanca la porta de l'habitació, collons! Ara si que era ben clar, era la Susanna! S'estirà al seu costat i li va desfer la cua… Li tocà els cabells, i va veure que eren molt sedosos, la seda ja no li feia fàstic… Però mai no li ho diria.