Cercador
Quan s’acosta el Nadal…
Un relat de: joandemataro- Compartir:
que veig com s’acosta el Nadal.
Quan veig com els teus llavis
dibuixen tan bells somriures.
Quan veig la teva emoció,
que ja no pots amagar,
quan penses en els regals.
I és als teus ulls, fillet,
oberts per tanta joia
on veig reflexat l’arbret
que amb llumetes has guarnit.
I és a la teva impaciència
en obrir la vella capsa
on l’avet sempre dormia,
quan t’has adonat , com jo,
que has despertat el Nadal:
les seves llums i nadales,
la seva màgia especial…
Fins i tot els grans riuran,
com feien quan eren infants!
I és en tots els vailets,
quan sortim a passejar,
que veig que el Nadal s’acosta…
Doncs és la il.lusió dels seus ulls
la que il.lumina els carrers.
Comentaris
-
Fantàstic[Ofensiu]Marteta | 23-12-2010 | Valoració: 10
Aquests darrers anys el meu Nadal ha estat un tant diferent , he cresut , com tots ho feim però amb aquest bonic poema m'has fet tornar a la meva infantesa i recordar tots els nirvis que em dia el Nadal i l'emoció que tenia cada dia. Molt be:)
-
Enyoro[Ofensiu]Nonna_Carme | 19-12-2010 | Valoració: 10
El temps de infantesa dels meus fills,quan la il-lusió es reflectia en els seus ullets.
Un poema delicat i entranyable. Preciós!
Molt bones festes,Joan i que la inspiració no t'abandoni el nou any.
Una carinyosa abraçada.
Nonna -
Llum i màgia[Ofensiu]Unaquimera | 15-12-2010
Ja s’acosta el Nadal, efectivament.
Es va acostant... i petits i gran fan diferents tipus de preparatius, és un fet cert.
La il•lusió dels infants, però, demostra que ells encara creuen en la màgia i en el poder de la llum.
Tant de bo poguéssim sentir-nos més sovint infants!
T’agraeixo el caliu que desprenen els teus versos, amic virtual.
T’envio una abraçada plena de llum,
Unaquimera
-
gràcies a tots i totes de debò[Ofensiu]joandemataro | 15-12-2010
n+
-
panxample | 15-12-2010
Bones festesi bons relats
Gràcies
avant -
Nadal[Ofensiu]Materile | 15-12-2010 | Valoració: 10
M'ha agradat molt per la seva tendresa i per la guspireta d'il·lusió que respira.
Una abraçada i BON NADAL!
Materile -
Molt bonic[Ofensiu]kleist | 14-12-2010
Molt bonic Joan, com sempre. Bones festes.
-
bon nadal[Ofensiu]joandemataro | 14-12-2010
amb aquest poema us volia felicitar el nadal a tots i totes els que formeu part de RC, gràcies per la vostra amabilitat i proximitat i els vostres comentaris tan positius
m'heu ajudat molt a sentir-me una mica millor interiorment.
un petonàs de mataró
joan abellaneda
Valoració mitja: 10
l´Autor
424 Relats
2135 Comentaris
445511 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )
i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "
EM TROBAREU TAMBÉ A...
PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...
LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME
EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS
Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat
un petonet
© joan abellaneda i fernández
BIOGRAFIA:
Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.
Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.
Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...
De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan