Quan les raons desapareixen

Quan totes les raons desapareixen,
per donar pas a la teva.
Quan tot es transforma en tu
sota el gran núvol d'estrelles.

És en aquest moment quan
deixo morir les hores
i em deixo morir, aleshores,
per tornar a viure a les teves parpelles.

Què me'n dius de dibuixar somnis,
què me'n dius de fer-los realitat.
Et dibuixo a tu entre apagats carrers de Barcelona
i encenc l'amor per fer-te veritat.

És en aquest moment quan
llenço al destí les hores
i deixo morir, aleshores,
el descoratje de no trobar-te al meu costat.

Quan totes les raons desapareixen
per donar pas a la teva….

Fujo, escampant miracle, de la teva absència
fins que es dibuixa el record inesborrable a la plaça Sant Jaume
i sento que es fonen raons als fanals que ens rodejen,
i sento que se'ns fonen les mirades entre màgia mai somiada.

I les silencioses paraules llisquen d'entre immòbils llavis
i ens diem de tot entre paraules mai sentides,
i sento que tota la nit és en aquesta plaça on hi moren les raons
per donar pas a la teva, la raó mai dormida, les ganes de mai despertar.