PUC PERDRE EL TEMPS, PERÒ AMB TU EL GUANYO!

Puc perdre el temps, però amb tu el guanyo!
Puc defenestrar una casa, però n’aixecaré una de nova.
Puc arribar a explotar tots els recursos, però en tindré de nous.
Puc esgotar la teva paciència, però també puc reciclar-la.
Puc malbaratar una partida econòmica, però puc cobrar nous impostos.
Puc passar un mal any, però vindran més anys.
Puc estar enfonsat, però demà serà un altre dia de virtuts amagades.
Puc criticar la teva postura o visió, però també puc contradir-me.
Puc expressar un desig, i aquest desig es farà realitat.
Puc escatimar esforços, però mai rendir-me davant les obvietats.
Puc caure ben avall, però em puc aixecar i continuar el camí.
Puc desfer-me del llast, i no obstant, haver-me sigut útil.
Puc aventurar-me amb noves experiències, sense abandonar els meus principis.
Puc anar ben lluny, però també puc trobar el camí de retorn.
Puc decidir-me a trencar amb el passat, sense perjudici del futur que m’espera.
Puc insistir tant com calgui, sense perjudici de qui se m’oposa.
Puc manifestar-me en contra, amb la garantia que seré escoltat.
Puc incidir més en un punt que en un altre, però no abandonaré el tot.
Puc ser més específic, sense deixar de ser explicatiu.
Puc esbombar, a tort i a dret, una veritat incòmode, sense faltar al respecte.
Puc rumiar com fer quelcom de mil maneres, mentre el rumiar no comporti actuar amb immediatesa.
Puc intercedir entre dues persones, sense perjudici de les seves voluntats.
Puc aigualir una conversa, tot i que la conversa sempre aporta coneixement i raons.
Puc aferrar-me a unes conviccions, però mai obstinar-me religiosament.
Puc entossudir-me a no respectar les normes, a la mercè de la pena que se m’imposarà.
Puc obviar els detalls, sense perjudici de l’engròs.
Puc establir nous ponts de comunicació amb tu, fet del que em sentiré orgullós.
Puc reconciliar-me amb els pecadors, obviant tota culpa cristiana.
Puc anar més enllà, sempre i quan no hi hagi límits.
Puc castigar certes actituds, sempre i quan s’extralimitin.
Puc trencar vincles impurs, amb el beneplàcit de la bondat.
Puc oblidar sens parar, sempre i quan recordi infinitament.
Puc arribar a copsar allò que se’m fa inintel•ligible, buscant-ne el significat.
Puc escriure ben bé el que em ve de gust escriure, per això escric a Relats en Català.
Puc dividir i seccionar un poema, però no necessàriament com ho faria un clàssic.
Puc afirmar haver consultat dadaismes, però mai ser-ne un dels exponents.
Puc estudiar Història del Renaixement, però no em ve de gust.
Puc estudiar Economia i Empresa, però se me’n fot!
Puc estudiar Dret, però abans m’he de matricular a la Universitat.
Puc estar escoltant “Changes” de Faul & Wad Ad vs. Pnau, i al mateix temps inspirar-me aquest poema.
Puc fer i desfer, com també puc fabricar i reciclar.
Puc estudiar i treballar, com també puc estar a l’atur i fer voluntariat.
Puc cuinar i fer-te un plat de pasta boníssim, i al mateix temps veure les notícies a la tele.
Puc escriure un poema, alhora que fumo.
Puc dormir llargues hores, però també tinc obligacions que complir.
Puc triar no dormir, però llavors tindria problemes de salut.
Puc fumar tabac de liar, sense perjudici que altres fumin tabac de caixa.
Puc embarrancar-me en temes que no venen al cas, però seria convenient saber-ne sortir airosos.
Puc embolicar la troca tant com em doni la gana, i desnuar-la mica en mica, amb paciència.
Puc crear i descrear, fer tangible quelcom i destruir-ho per complet.
Puc generar dubtes, sempre que no siguin dubtes massa enrevessats.
Puc tenir intel•ligència, encara que hi ha molta gent intel•ligent al món.
Puc ser l’escollit, amb el permís de qui m’esculli.
Puc ser el meu alter ego, amb el permís de l’ego.
Puc viure en el meu alter tempo, amb el permís del tempo.
Puc ser el teu company de fatigues, si t’hi avens.
Puc ser el teu acompanyant incansable, si no et canses.
Puc tenir una consciència immutable, sense perjudici d’altres consciències.
Puc prendre decisions fermes, sense perjudici d’incórrer en errors.
Puc traçar un destí infal•lible, a mercè de la futurologia.
Puc decebre moltíssim, però amb plena integritat i plena autoestima se superen les decepcions.
Puc ferir el teu amor propi, no sense ferir el meu abans.
Puc reivindicar un millor tracte, sense perjudici dels qui reivindiquen altres coses.
Puc demanar una rebaixa en el preu, sempre i quan arribem a un tracte.
Puc voler una Catalunya independent i sobirana, sense perjudici del que diguin a Madrid.
Puc ser una persona íntegra i plenament integrada en la societat, mal li pesi a algú.
Puc millorar sempre, amb la teva ajuda i la meva bona predisposició.
Puc trencar motlles, malgrat que no és recomanable.
Puc dilucidar qüestions de difícil solució, sense perjudici dels consells dels altres.
Puc crear una trama rebuscada, però caldrà crear-la primer.
Puc escriure, de fet ho faig.
Puc anomenar-ho poesia? Digueu-ne el nom que vulgueu.
Puc posar-vos en safata una manera de divertir-vos, només me l’heu de demanar.
Puc creure en els dogmes, no obstant, que siguin més o menys científics i constatables amb experiments.
Puc negar la meva religió, sense perjudici de negar-ne d’altres.
Puc afirmar que sóc agnòstic, perquè Déu no és quelcom que conegui la humanitat.
Puc defensar els ateus, perquè en nom de les religions Teistes s’han comès crims abominables.
Puc defensar el laïcisme, però no l’he entès mai.
Puc acabar malament, sempre i quan acabi mort.
Puc morir-me demà, però no ho crec.
Puc estar hores escrivint així, sense perjudici del temps que transcorre sens parar.
Puc deixar-ho per un altre dia, però no tindria les mateixes idees fervents que m’impulsen a fer això en aquest moment.
Puc deixar de fer, sempre i quan tingui bones raons.
Puc esgrimir moltes raons, però mai satisfer la teva curiositat.
Puc queixar-me amb rotunditat, sempre que ho faci educadament.
Puc inventar la sopa d’all, però seria el segon en patentar-la.
Puc aixecar els ànims de la gent, previ a fer alguna dinàmica per despertar els sentits.
Puc estar del tot d’acord amb tu, no obstant, puc tenir les meves reserves.
Puc tenir l’absoluta certesa que quelcom és de la manera que ho explico, i no ser convincent.
Puc explicar la meva vida, exceptuant allò que no vull que s’expliqui.
Puc ensenyar-te a que siguis una millor persona, només cal que m’ho demanis.
Puc quedar-me adormit en qualsevol moment, encara que sembli mentida.
Puc estar fart de tota la hipocresia, sense perjudici dels estafadors i evasors d’impostos.
Puc estar convençut del meu poder de persuasió, no obstant, caldrà que el demostri.
Puc ser el millor en el meu camp, sense perjudici que pugui haver gent millor que jo en un futur.
Puc guanyar un partit, sense perjudici que pugui empatar o perdre el següent.
Puc ser un estúpid, però no l’únic.
Puc haver incorregut en errors bàsics, però no intencionadament.
Puc fer tard un dia, sense perjudici que tot el curs sigui puntual.
Puc passar-me de rosca una mica, i puc passar-me molt més.
Puc ser increïblement hàbil, a mercè del que diguin els meus superiors.
Puc haver tocat fons, però tot el que baixa... puja.
Puc ser un autèntic fracassat, sense perjudici de sortir victoriós en una altra ocasió.
Puc haver-me fet mal, sense perjudici de ser curat.
Puc patir dolor, però sempre hi ha metges.
Puc cometre una infracció, però esmenar-la també.
Puc traspassar límits i fronteres, però no hi estic obligat.
Puc fer tot el que vulgui, excepte allò que és impossible de fer degut al temps, l’espai i les lleis de la física en general.
Puc entendre que no sóc l´únic, més de 7 mil milions d’ànimes m’ho confirmen.
Puc marxar demà mateix, si es donen les condicions perquè així sigui.
Puc enfilar-me a un arbre, sempre i quan tingui un arbre a prop i vulgui fer-ho.
Puc anar a la cuina i cuinar el meu plat favorit, sempre i quan tingui els ingredients requerits.
Puc ser tant avorrit! No és per menys!
Puc o no puc?

Jo diria que sí, que puc.
____________________________________
llamps i trons!
____________________________________
“Changes” de Faul & Wad Ad vs. Pnau