Primeres conclusions de la biografia del Che

Ernesto Guevara per a mi era un home perdut, com ho som tots, no era el que jo hagués entès com un líder revolucionari, ell no va idear la revolució, potser perquè per a mi un home/dona revolucionari és més algú que escriu i dissenya la revolució. Tot i que potser estic equivocada. Per a mi ell va ser una eina més de la revolució escrita en un munt de llibres de fa molt i molt anys que havia donat fruit en el seu cor i que la cercava allà on fos. A més, era un home en busca d'ell mateix i en busca d'aventures. Amb un sòlid, això sí, sentiment de solidaritat, que demostra des de la seva tria dels estudis de medicina arran de la mort la seva àvia a la solidaritat amb els grups guatemalencs i en general les amistats que sempre fa allà on va. Es preocupa per les injustícies dels camperols i sembla que té bon cor.

Em sorprèn pel que fa a la seva supervivència econòmica que és un home que es guanya la vida com pot i ara algunes de les coses que fa no serien massa ben vistes com ara fer experiments mèdics amb gats, però en general no fa grans especulacions econòmiques: revendes, redacció d'articles, feinetes de metge, alguna barreja química tòxica com a fet més insòlit.

El súmmum de la seva aventura sembla assolir-lo quan coneix el grup d'exiliats cubans a Mèxic, aleshores sí que sembla que els seus somnis de llibertat prendran ales, i cada cop s'hi va ficant més. Busca intensitat. Crec que si s'hagués trobat un grup d'exiliats bolivians amb una revolució en preparació, també s'hi hagués afegit. El destí però, el va dur a donar suport al cubans i semblava que era la història lliure més intensa que en aquell moment se li oferia per viure i la va escollir amb la consciencia que anar fins al final podia volgué dir arribar a la mort. I quina millor mort que embarcar-se en una aventura de suport a un moviment que vol combatre una dictadura!.
Dic que penso que hi ha una bona part d'aventura, perquè al seu país no hi va voler experimentar res, ni quan canvia la situació de govern, ho vol fer fora, potser al seu país li hagués costat més de creure's-ho, això de l'aventura, massa proximitat. Així a mi em sembla, que ell no volia tant sols veure una Cuba lliure, o si més no, no era l'objectiu principal, volia donar suport a l'aventura, si fins i tot durant l'expedició a l'illa demana un llibre de geografia de Cuba, no porta la llibertat de Cuba a les venes. Vol viure l'aventura de la llibertat i la lluita. En realitat, no era més que un expedicionari més, això sí ben documentat amb pensaments llibertaris, que volia viure allò que pensava, allò amb el que simpatitzava, allò en el que creia i havia llegit.

Així, crec que mil vegades hagués triat la mort que li va tocar.
A tot això, està bé que algú vegi les nostres vides com una conseqüència triada i voluntària nostre, que les mirin entenen el nostre final, sense llàstima com un acte combinat del destí i de la nostra tria absolutament lícita.