Primer poema

no em vaig tornar a passar, em vaig quedar atrapada ala cua de l'FNAC, cosa que no deixa de ser... patetica, perque negar-ho, vaig sortir d'allà... a les nou que devien ser, naturalmente no vaig tornar.

Mirare aquestes bojures que em promet de la web, aviam si el meu horari pot permetrem alguna :)

ptns!

em moc i et mous

em sembla que ens hem vist a la parada de Sant Jordi,
quan t'he buscat he flipat una mica amb tot el que tens escrit!
ja em perdonaràs que no m'ho hagi llegit tot ;)
Aquest m'ha cridat l'atenció.
I res noia, els Km es menjen com la xocolata i el fuet!

un peto!

d'orgullosa, la personeta a qui estimes i dediques per primer cop, les teves paraules.

és bonic perquè si, tot i la distància que t'esgarrapa l'ànima.
petons esucrats!

Distància...
Amor...
L'amor supera tots els entrebancs i els kilòmetres, per molt que hi hagi entre mig de dos punts enamorats!

Felicitats Annna!

Un peto

Hannah

realment et descrius.
Feia temps que no llegia res teu, i això és força diferent al to que recordo dels anteriors.
1 ptunet, cuida't mlt.
i que et vagi mu bbeee;);)

Aleksandr

...tot arriba i tens raó al dir "Potser amb una simple abraçada el somriure tornaria." Deixar-ho tot i començar de nou costa una mica. En canvi pas a pas s'arriba a tot arreu.
Hi ha un proverbi xinés que diu: "Per fer un gran viatge s'ha de començar fent el primer pas"
Una abraçada.