Present

La crueltat del desamor… però pensa que sense desamor no pot haver-hi amor (‘si ja! però que m'expliques?')... adonar-se que els somnis més desitjats no és compliran és molt dur, però sempre hi haurà nous somnis que faran emmudir els antics desitjos...
però si, és fotut...

‘Com el xiquet que es queda sol,
davant la porta de l'escola,
veient com fuig la mare,
sense saber què fer.'

una abraçada,
Jordi.

et comprenc molt bé, sé de què parles... aquella cantonada, records, amic, només amic... però hi ha altres cantonades, tres més, a l´altre cantó dels somnis... on no saps el que et depara el futur... ara s´ha de viure el present, no perdent instants amargant-los en el mirall del passat... viute a tope el present, gaudint de petites cosetes que abans no veies per l´eclipsi total que produeix l´amor boig de l´enamorament cec... no vulguis ser un dofí domesticat, presoner d´un tros de peix, dirigit, pres per un domador prepotent que l´usa per al seu profit i per divertir-se... vull que siguis un dofí lliure, xop de blau de mar, nedant entre les onades d´alta mar, lluny de la costa on viuen cossos afamats de sexe, d´egoisme...
molt bon relat, judit... malgrat tot... noto entre els teus trèmuls versos, entre els interrogants juvenils... un cert raig de llum d´esperança, de lluita per acceptar realitats dures... segueix escribint... et farà bé i a mi, també...
ptons i abraçades, nineta, bitxo, gironinaninoninaninonina... je je je
ja ens veurem les cares en el tauler d´escacs...
hi ha peons molt agosarats que assetgen a la REINA!!!!!

És molt trist, però què ben dit que ho has dit! Amistat, amor .... i tornar a l'amistat, encara que costi molt.
M'ha agradat molt!
Vinga, t'animo a seguir escrivint!
Un petó, Judith.