Present

Un relat de: natasha

PRESENT,AVUI

Veure't
I pensar que ets un amic,
Tancar els ulls
I pensar que m'has ferit.

Tot per no voler explicar
Una veritat,
La mateixa que em fa mal
La que em remou per dins,
La realitat.

Sortir de casa
I veure aquella cantonada,
La que fa uns instants era la vostra parada,
La vostra xerrada.

Aquest carrer ha vist néixer un amor,
Ha vist créixer el dolor,
Potser per equivocació,
D'una persona que per amistat ho ha donat tot.

Mirar per la finestra
I veure aquell racó,
Intentar tornar enrera
I adonar-se que és pitjor.

Tornar enrera per canviar sentiments
Aquells que només et veien com amic,
Encara que no siguin dolents
Necessito recuperar els antics.

Mirar al futur
I que hi siguis com amic desitjar,
Mirar al present
I saber que la realitat s'ha d'acceptar.

Comentaris

  • passat[Ofensiu]
    George Brown | 13-02-2005

    La crueltat del desamor… però pensa que sense desamor no pot haver-hi amor (‘si ja! però que m'expliques?')... adonar-se que els somnis més desitjats no és compliran és molt dur, però sempre hi haurà nous somnis que faran emmudir els antics desitjos...
    però si, és fotut...

    ‘Com el xiquet que es queda sol,
    davant la porta de l'escola,
    veient com fuig la mare,
    sense saber què fer.'

    una abraçada,
    Jordi.

  • sí, el present...![Ofensiu]
    Capdelin | 31-01-2005 | Valoració: 9

    et comprenc molt bé, sé de què parles... aquella cantonada, records, amic, només amic... però hi ha altres cantonades, tres més, a l´altre cantó dels somnis... on no saps el que et depara el futur... ara s´ha de viure el present, no perdent instants amargant-los en el mirall del passat... viute a tope el present, gaudint de petites cosetes que abans no veies per l´eclipsi total que produeix l´amor boig de l´enamorament cec... no vulguis ser un dofí domesticat, presoner d´un tros de peix, dirigit, pres per un domador prepotent que l´usa per al seu profit i per divertir-se... vull que siguis un dofí lliure, xop de blau de mar, nedant entre les onades d´alta mar, lluny de la costa on viuen cossos afamats de sexe, d´egoisme...
    molt bon relat, judit... malgrat tot... noto entre els teus trèmuls versos, entre els interrogants juvenils... un cert raig de llum d´esperança, de lluita per acceptar realitats dures... segueix escribint... et farà bé i a mi, també...
    ptons i abraçades, nineta, bitxo, gironinaninoninaninonina... je je je
    ja ens veurem les cares en el tauler d´escacs...
    hi ha peons molt agosarats que assetgen a la REINA!!!!!

  • La realitat pot ser dura...[Ofensiu]
    brideshead | 17-11-2004 | Valoració: 9

    És molt trist, però què ben dit que ho has dit! Amistat, amor .... i tornar a l'amistat, encara que costi molt.
    M'ha agradat molt!
    Vinga, t'animo a seguir escrivint!
    Un petó, Judith.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

77858 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut