Pot ser no érem tan primitius fa milers d’anys...

Imatges de Nasca, piràmides que estan distribuïdes per tot al món (Egipte, Mèxic, Xina, Cuba, al costat del Japó, Sèrbia), les cuitats circulars Stohenge i Arkaim (curiosament que coincideixen per la seva situació geogràfica, la mateixa latitud i semblen per l’edat)... La seva existència és un testimoni silenciós, però parla i s’obre si algú vol veure, escoltar i comprendre l’historia de les civilitzacions antigues.

Arkaim (Ural, Rússia) significa “aixecat baix Sol” (de traducció d’un llenguatge antic local) i “el ós” (de la traducció eslava), és una ciutat concèntrica, un observatori astronòmic que era descoberta pels arqueòlegs en 1987. Arkaim té com a mínim l’edat de Troya i de les piràmides egipcis, algunes estimacions donen encara una mica més que edat del Stohenge. El descobriment va canviar la presentació de l’historia del segle de bronze: els productes de bronze no eren importats del Mediterrani (com ho pensaven abans), sinó es produïa aquí, a aquesta cuitat, al cor de la Rússia profunda.

És una enigma i el fil que ens uneix amb el passat... Com eren i com vivien aquesta gent llavors, si eren capaços de construir un observatori baix cel obert per poder fer càlculs astronòmics amb una precisió increïble (només per la estructura específica de la construcció de la cuitat) que els moderns astrònoms els envejarien... Hi existien, vivien i els restos que es troben diuen que tenien una cultura molt elevada... El seu fi d’existència viva encara no està desxifrat. Hi havia el foc. No se sap encara segur si degut a una catàstrofe natural o no. Però tendeixen pensar més que els ciutadans mateixos van cremar la cuitat de fusta pel fet que no van trobar els restos trencats o deixats, ni coses de valor. Com si van preparar-se prèviament... ho sabien que passaria alguna cosa o van marxar per alguna força major i cremar la seva cuitat... Les formes geomètriques i estructures d’enginyeria de l’observatori sorprenen amb la seva precisió i previsió, abans de construir, planificaven amb molt seny i vista...

Pot ser els nostres ancestres no eren tan primitius com “pinta” la historia i vivien sota altres tipus de lleis i comprensió del món que no podem entendre? Si no som capaços d’entendre tots aquests “signes” del passat, pot ser som nosaltres més primitius que eren ells en algun sentit?

Tren marxava i traspassava els muntanyes d’Ural... Un grup de joves amb ments inquiets per la historia i enigmes del passat aprofitava a visitar aquest lloc que transcendia, com a maquina del temps, a un passat allunyat. Volien ser i sentir per poder percebre la saviesa dels avantpassats. Hi van estar amb silenci i respecte, “respiraven” l’energia del terra d’una civilització que hi habitava de quasi fa 6000 anys. Van acomiadar el dia acompanyant la baixada del Sol, la estrella que dona la vida, cap a l’horitzó. A la tornada caminaven sense dir una paraula per poder “tastar” i “gravar” dins seu el que hi van percebre.

Van trobar un allotjament a un poble petit i molt apartat d’altres poblacions i pensaven que caurien en són després de la caminada tan llarga, però l’avi, a casa de qui van demanar passar la nit, ells va preguntar:
- Què? Us agradat la visita? – la seva cara indicava que ell ja sabia la resposta.
- Sí, no ens esperàvem aquest efecte, com si tot era màgic... increïble. – va respondre un dels tres xicots.
- La Terra guarda els secrets del passat, i un dia, quan sigui oportú o perquè ens podem entendre, ensenya’ns les coses – després d’una pausa profunda, el savi va afegir - només ens falta obrir les nostres ments per poder veure-les com eren en realitat.