Amor i Separació

A la vora del camp estaven l'Amor i la Separació, i admiraven una parella jove. La Separació es va fregar les mans amb entusiasme:
- Apostem que els separo?
L’Amor va preguntar:
- Deixa’m anar-hi una vegada, i després pots fer el que vulguis - a veure si els pots separar.
La Separació ho va acceptar. L'amor va venir a la parella jove i d’haver tocar-los, va mirar als ulls i va veure una espurna que va córrer entre ells... L'amor s’en va anar i li va dir:
- Ara és el teu torn.
La Separació respondre:
- No, no puc evitar-ho - ara el seu cor és ple d'amor. Hi aniré més tard.
Va passar un temps.
La Separació va venir a casa i va veure una mare jove amb un nadó i el seu pare. La Separació esperava que l'amor ja havia passat, però en mirar els seus ulls, hi va veure Gratitud. La Separació va arronsar les espatlles:
- Bé, tornaré més tard ...
Amb els anys, es va acostar a ells de nou – a la casa, on hi havia els nens sorollosos, tornava de treballar l’espòs cansat, la mare consolava els fills. Ara ho tenia més fàcil, de separar - pel temps i l'Amor i la Gratitud ja havien desaparegut dels seus cors. Però, mirant als ulls, hi va veure el Respecte i la Comprensió.
- Fins després - va grunyir la Separació.
I va arribar de nou. Veia que els nens ja eren adults, els pares amb pels blancs ajudaven els fills a assessorar. Ella va mirar als ulls i va sospirar amb decepció: ells tenien la Confiança.
- No s’aniran enlloc, vindré després – la Separació enfadada va tancar la porta fort.
Va passar més temps, va fer una ullada a la casa: hi va veure els néts corrents, l’àvia asseguda al costat de la llar de foc. La Separació es va posar contenta:
- Bé, per fi, el meu temps ha arribat.
El que ella volia a veure, eren els ulls de la dona, però l’altre es va aixecar i va sortir. La Separació va seguir. Aviat, l'anciana es va acostar al cementiri del poble, a una tomba. Era la tomba del seu marit.
- Arribo tard –la Separació es va posar trista- el temps ja va fer la meva feina.
I va mirar als ulls d'una dona gran. Allí va veure les llàgrimes i la memòria - Memòria de l'Amor, la Gratitud, el Respecte, la Comprensió i la Confiança ...

(traduit de l'INOSKAZ, Oleg Bolsunov)