El viatge en un exòtic vaixell

Això era una muller de vuitanta anys, amb la pell morena i amb grietes per estar tot l’estiu al sol i al vent, treballant, com sempre, en el seu hort. Era un treball de tota la vida, ja que des d’edat molt petita els seus pares l´agafaven per ajudar els adults, com a tothom.
Era la vida rutinària de qualsevol persona del seu poble i la de la gent dels pobles del voltant. Molts d´ells no havien sortit mai del seu poble. L’hort era tant immens que quasi no es veia el final de les files de patates plantades. La feina tampoc no s’acabava. Cada dia el mateix: un treball dur, des de l’alba fins la posta del Sol.
Això, que alguns afortunats de la cuitat podien anar a l’estiu a la platja, a la vora del mar, era una cosa inimaginable. Aquí tenim només aquest mar verd que es veu...
Ajupint-se anava traient la mala herba, quan de sobte va sentir un soroll, un cop al terra. Va aixecar el cap per mirar què havia passat. La muller no creia el que estava veient, semblava com una al·lucinació o visió d’una pel·lícula de ficció. Un extraterrestre s’apropava cap a ella, vestit amb unes robes i l’escafandre platejats, i a més a més saludant-la amb el seu idioma, el rus:
-Hola! Salut a la Terra! – i traient-se l’escafandre, somreia molt obertament.
La muller es va fer la creu com a símbol de protecció del dimoni, ves a saber si li feien la broma, i li va respondre amb suspicàcia:
- Com has arribat aquí?
- Amb un vaixell!
- Aquí no hi ha mar, ni vaixells, què m’estàs prenent el pèl?- continuava la iaia- I qui ets? D’on véns?
- Sóc el Yuri. Yuri Gagarin. Vinc de l´espai obert, de la nau o vaixell espacial. Ha sortit la càpsula i m’he aterrat per aquí. Oi, que avui és 12 d’abril de 1961?
Tothom recordarà aquest dia, i no oblidarà el nom d´aquest ésser tan estrany, però pocs no sabran com ell va esglaiar aquesta iaia un dia que treballava el seu hort.

(correcció: Núria Santamaria)