El Gran Naixement

-Mireu, mireu! Han aparegut els nostres germanets i germanetes. Què monos! –va exclamar un dels més grans de la família.- Som una família molt gran i estem lligats uns amb els altres tota la vida, fins que la mort ens separi.
Era una família dels ous grocs dins del ventre d’una gallina. Uns eren més grans els altres més petits. Hi vivien i creixien sense preocupació: sempre estaven alimentats i tenien la escalfor del seu món. I un petit, que era més inquiet de tots, va preguntar:
-I què és la mort? I què passa després de la mort? I vosaltres creieu en Mama?
-No, la Mama no existeix! –van respondre tots plegats; i el més gran va afegir:
-Veus, tu encara ets petit i no has vist com es forma una tomba dura, blanca envoltant i els nostres germans es preparen per morir, anar a l’altre món. Jo vaig veure ja varis vegades i aviat toca a mi també passar per aquest túnel negre de sota –va dir amb la tristesa el major.
Va passar el temps i aquest “inquiet”, qui al fons creia que existeix la Mama Gran que preocupa i els protegeix, però ja no deia a ningú de les seves creences. I va arribar el “seu” dia. Es va formar una closca, com un coet, envoltant d’ell i separar dels altres membres de la seva família. Encara va sentir com li deien per acomiadar-li: “Què descansis en pau, germà! T’estimem amb tots els nostres cors!”
-Jo us estimo també!- i ara els dubtes no li deixaven en pau- I si em moro? No vull morir! I potser no existeix la Mama?- quasi plorava el petit i sort que ningú ja no li podia veure.
Es va sentir com una mena de força que la va expulsar el túnel i després va notar que algú es va posar per encima, fent una pressió i va notar una escalfor... la que sembla que li trenqués la seva paret blanca. Es resistia de totes forces: “No vull morir-me!” De sobte es va trencar la seva tomba:
-Oi, quina llum! Quins colors!.. i Ma-a-ama! –va cridar amb l’alegria!
-Hola, petit! Avui és el teu dia del gran naixement! Benvingut al món!