Els destins del tren

Tuk-tuk-tuk, tuk-tuk-tuk – aquesta música va ser creada per la marxa del tren de vapor. Agafant la velocitat, la música de rodes s’accelerava més, i les imatges dels peisatges que es veien per la finestra també es balugaven, com uma mena de pel·lícula.
M’encantava agafar el tren, ajeure a la litera i observar per la finestra la natura, les pobles i ciuats, la gent pel camí. El tren de les distàncies llargues (més d’un dia) era no només el mitja del transport era alguna cosa més, el medi social, on els passagers es conexíen, fins i tot podríen fer-se amics.
Vaig agafar la maleta i dirigir-me al tren, passant els vagons, i buscant el meu, número cinc, destinació a St. Petersburg. A les ciutats petits els trens que sortíen, solien ser amb els vagons de diferents destinacións ajuntats al mateix tren; però després, en un nus dels ferocarrils principals, els separeven i ajuntaven amb els trens corresponents a cada direcció. Vaig passar els vagons cap a Mogilev, Moscú. Ara, per fi, era el meu!
Donant els billets a la hostesa del vagó, vaig posar i trobar el meu compartament. Tenia curiositat qui seria el meu acompanyant del viatge, o si aniria sola aquesta vegada. Amb pocs minuts abans de marxar el tren, va entrar un noi en el meu compartament:
-Em dic Dmitry, hola! Em sembla que compartirem el viatge. Vas a St. Petersburg?
-Si- vaig dir, encara que volia dir la broma: “No, vaig a Moscú”.
La hostessa va proposar té i amb les galletes. Ens vam agafar i després d’una hora ja semblava que erem uns amics de tota la vida. Ens explicavem les históries i reiem molt.
A la nit, s’havien apagat els llums generals i la gent es col·locava a dormir. Amb aquest sorollet te “tuk-tuk-tuk” i el balug del tren, semblava que estés en una cuña. No vaig adonar quan ens van separar del tren anterior i ajuntar a l’altre. Al matí va apareixer la hostessa amb una expressió de sorpresa:
-Per error, el nostre vagó ajuntat cap un altre tren...Benvinguts a Moscú!