El somni

Benvolgut / Benvolguda Relataire:

La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió de Concursos

- - - - - - - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement ........................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

Data .......................................

...liudmila. En el fons fa més de tres-cents anys que estem lluitant. Però no son la gent de Catalunya la que lluita, per aquí han passat tantes cultures, que no sabriem quina és la nativa. La que lluita és la terra i qui viu en ella. No sé perquè però al ser una terra de pas cap a la resta d'Europa hem tingut una mentalitat més oberta. El mateix passa amb el país vasc. Potser la proximitat amb la frontera? Qui sap. La resta d'Espanya ha quedat sempre envoltada i sense sortida. Tans sols el mar o Portugal com a fronteres, i això els ha marcat. I sempre s'han mirat el melic, no tenien a on mirar. Però crec que ja és hora que deixin de mirar-se el melic i aixequin el cap. Hi ha un món al voltant.
Potser de tants anys de mirar al terra, quan aixequin el cap els haurem de possar unes ulleres perquè hi vegin de lluny.
Ho sento per la disertació però m'ha sortit de dins.
Una abraçada.