LES TRES PREGUNTES

Un jove, tractant de trobar respostes a les seves preguntes, cercava les persones que li podrien respondre. Es trobava amb molta gent, però ningú podia donar una resposta.
Un dia va conèixer un erudit musulmà i li va fer aquestes preguntes:
1. Hi ha Déu? Si no, anem a veure’l com és (la seva forma)!
2. Què és Destí?
3. Si es crea el dimoni del foc i si es col • loca a l'infern, on tot està al foc, ja no li farà mal? Al • là no hauria pensat d’això, no?
De sobte científic rep una bufetada severa a la cara.
Un jove pensava que era un malentès:
- Per què? Que estàs enfadat amb mi?
El musulmà li diu:
- No estic enfadat, això era la resposta a les seves preguntes!
- Com és?
- Com et vas sentir després que li havia donat un copet?
- Per descomptat, em vaig sentir el dolor!
- Llavors, ¿creu Vostè que hi ha el dolor?
- Sí!
- Mostra-me’l, llavors – ensenya'm la seva forma.
- No puc!
- Aquesta és la resposta a la primera pregunta ... Digue’m ara, ahir va veure en un somni que jo li vaig a donar el cop a la cara?
- No.
- Alguna vegada va pensar que Vostè pot aconseguir una bufetada de mi avui?
- No.
- És el destí ... Què cobreix la mà, amb la que li vaig donar una bufetada a la cara?
- Pell!
- ¿I la seva cara?
- Pell!
- Llavors, ¿li fa mal?
- Sí, molt!
- Aquesta és la resposta a la tercera pregunta.


(traducció del rus, de la pàgina de l’Oleg Bolsunov, INOSKAZ, post 13/06/2013)