Mirant al món través cristall

Mirant al món través cristall
amb por que no l’entenguin,
la Sònia escrivia les poemes amb deu anys,
I la conducta seva aparentava com si dos anys que feia.

No sap parlar, no va estudiar, i amb una gramàtica correcta
va deixar les paraules al paper amb la mà de seva mare de suport:
“Tinc por. Fa mal el cap, està brunzint.
Hi volten les paraules i em demanen per sortir.
- Deixa’ns, Sònia, entrar al món!
Però la meva boca està tancada,
I la clau es troba en el cervell –
com puc la treure? Ajudeu-me!
No vull quedar-me muda, però la por em fa servir d’un forrellat...
Dins meu les paraules es neixen, viuen i fan miracles
en els mons que jo he creat... I finalment, es moren.
I perquè continuïn a viure, els haig deixar sortir a fora.
Però com? Digueu-me!
I si la gent no les entendrà?
I si les paraules es canviaran al passar per la meva boca?
I el món no les accepta, les rebutja conjuntament amb mi?
Com viure? Jo tinc por...”

***
La Sònia va escriure:
“La gent és tan diversa com les estrelles,
I jo estimo tots...”

Sònia, noia-autista de 10 anys, el seu poema està traduït i incorporat en un conjunt per la Liudmila Liutsko