Pors

Un relat de: Flanagan

Por de riure i
de no poder somriure
Por de viure i
de morir
Por d'equivocar-me
Por d'enfonsar-me i quedar-me
a baix, atrapat.
Por de mirar el meu voltant, de tocar
i de sentir
Por que el vent em fregui la cara,
els cabells, i de no sentir res
Por de deixar la meva dona,
la literatura
Por de deixar la meva amant,
l'escriptura

Tinc por a la solitud
i a l'excés d'amistats
Tinc por de perdre-ho tot,
i de tenir-ho tot
Tinc por de sortir al carrer
i que la gent em reconegui,
però també tinc por de ser
ignorat.
Tinc por de mirar-me al mirall
i trobar-hi un desconegut.

Tornar a fer l'amor em fa por
Estimar em fa por
Tinc por a la vida.

Comentaris

  • tantes i tantes.... [Ofensiu]
    Noia de vidre | 01-10-2006 | Valoració: 10

    Al moment just he llegit aquest poema.. ho necessitava, le buscat o ell m'ha trobat... no ho sé...
    por de riure i no poder somriure.... a n'aquest moment!!

    un petó molt fort de vidre romput!


  • que gran...[Ofensiu]
    AnNna | 25-08-2006

    quantes pors amagades que tens, no? però com pot ser? si els tios no teniu mai por, no? juju!


    com pots tenir por si tens la sort de cara? o és que només portes sort als altres i per tu no te'n guardes gens ni mica?

    aiix!


    mil petons noiet!



    :)

  • bategar | 24-08-2006 | Valoració: 8

    m'agrada't el teu poema, penso que tots tenim en certa mesura por a la vida, por a tot, però aquesta és a la vegada la que ens fa valorar i estimar-les.
    una abraçada.

  • la por...[Ofensiu]
    Ribera Alta | 24-08-2006 | Valoració: 9

    pocs poemes e llegit sobre aquest tema. Innovador i a la volta profund, amb sentiment. Transmets molt! felicitats

Valoració mitja: 9