Por

Ella té un traç d'esperança dibuixat amb els seus cabells.
Ella té un somni blau dibuixat a l'ull dret.
Ella té un missatge pintat de verd a l'ull esquerre.
Ella té un sac d'il·lusions que l'ajuden a tirar endavant.
Ella té unes paraules retingudes entre els seus llavis a punt d'estendre el vol.
Ella té una clau amagada dins el seu cor.
Ella té un miratge amagat a les seves mans.
Ella té unes lletres escrites amb rosa als seus dits.
Ella té un secret que mai ha explicat tatuat a la seva pell.
Ella té un cau ple de tresors a la cama esquerra.

Però no entén perquè l'esperança sense força no fa res.
Ni perquè no es llança per aconseguir els somnis.
Ni perquè no veu els missatges pintats de verd.
Ni perquè de vegades oblida on s'amaga el sac d'il·lusions.
Ni perquè no deixa anar les paraules retingudes als seus llavis.
Ni perquè encara no ha trobat la clau.
Ni perquè hi ha miratges que no pot arribar a veure.
Ni perquè no de sobte es mira als dits i ha oblidat com llegir.
Ni perquè hi ha secrets que tot i saber que fan mal, no explica.
Ni perquè busca i no troba dins un cau sense fons.



…i és que ella no entén res perquè ella no sap que el que li passa és que té por.