Por a un adeu, por a un fins sempre.

Un relat de: Cris Pradillo
Amagar les pors rere un somriure. Disfressar les inquietuds amb històries, amb paraules, que et fan més dolç el dia a dia. Ser feliç, sí, ser feliç vivint cada moment com si no existís un final. I de sobte, adonar-te'n, veure que el temps passa, que el simple tic tac d'un rellotge t'espanta. Una hora menys, un dia menys... I que allò que va néixer com un somni adquireix la forma d'un malson. M'agrada la meva vida, aquests matins en que et despertes i el sol fa hores que acompanya la teva son; les nostres tardes de rialles i despreocupacions, de dois i de platja; i les teves nits, les teves nits on sobren les paraules. Estar sola, pensar, i veure que el món cada cop és més gran, i sentir com les llagrimes rellisquen per les meves galtes, tenir por, molta por. Por a res, por a tot, tan se'n val! Canviar de vida fa por, estam acostumats a una rutina, a una gent, a unes mirades... Pensar en tot allò que et perdràs, en tots els llocs on faltaràs i no poder evitar que un buit ompli la teva panxa. Sé que no val la pena turmentar-se; sé que en tenir una nova vida no serà tan complicat, que ens adaptarem, que sobreviurem; però no puc evitar que avui, que ara, me faci mal.

Comentaris

  • canvis[Ofensiu]
    magalo | 16-09-2012

    No hem de tenir por als canvis. Tota la vida és plena de canvis; alguns ens agraden més que altres però tots ens ajuden a créixer i convertir-nos en les persones que som. I de sobte, un dia, algun canvi ens remou per dins i provoca que surti un relat tan sentit i ben descrit com aquest.

    Visca els canvis i els relats que ens inspiren!
    petonassos
    Marta

  • ànims[Ofensiu]
    S.Vanrell | 13-09-2012

    I aquest buit es notarà però d'aquí uns mesos s'omplirà de tu i de les teves noves històries que arribaran de la mà d'un somriure ple de felicitat!