Pollet

Ho descrius molt bé i te fluïdesa. La història té un punt d'atractiu per que als que hem passat d'una certa edat ens n'ha ocorregut alguna o altra, des d'un punt de vista o des de l'altre. De vegades, l'assetjat es convertia en assetjador d'un altre més dèbil o més poruc que ell. Has jugat bé amb l'intercanvi de papers i la venjança que tot just s'insinua al final del text. Ben construït!

com deia el poeta castellà.
Has fet una bona descripció del típic fill de puta que encara no ha assimilat que la seva actitud jovenívola era de macarra cap a vall. Però ara mateix n'hi ha un munt d'aquests petits dictadors en potència que són caps de departament o en escalafons més alts, i per això poden tenir una casa a Begur (bé, no tothom és igual, conec qui té una casa pels tombants de Begur i no són així.).
El dibuix del relat està ben definit i el títol ben trobat, cosa que ajuda a seguir-lo amb interès, el conte, ja que pots anar veient la cara de cangueli que deu posar el qui escolta.
Detalls del conte. No crec que sigui necessari començar amb el guió de conversa, a les poques paraules ja veus que és una conversa telefònica, amb això te'n surts bé.
Hi ha en la conversa algun barbarisme (per exemple raro per rar) que no dubto que l'interlocutor els utilitzi en el seu quefer diari, però en escrit cal diferenciar-los posant-los en cursiva o entre cometes; diferenciats vaja. Cal remarcar la seva estupidesa, fins i tot dialèctica. (També fas servir el mot "raríssima" però que crec has de cercar una solució més acadèmica, o treus la paraula i cerques un sinònim o hauries de reconstruir la frase sencera, seria el millor).
Diria que li cal una re escriptura pausada. No cal afegir ni treure gairebé res, la conversa i el temps utilitzats són correctes (jo sóc de escriure a raig per després treure paraules, frases, i si cal afegir-hi, que sigui poca cosa)
Vigila els signes de puntuació, cal respirar per llegir!

Bé, dispensa el rotllo, però sols faig aquests comentaris quan veig bones maneres i tu les tens, sols cal pensar que més d'un d'aquests escriptors consagrats que pululen per la tele mateix, tenen un corrector d'estil que els neteja allò que no es pot dir.
També és cert que sols t'he llegit aquests conte, però et seguiré llegint Pau.

Una abraçada!

Ferran

Pau, tots ho hem viscut des d'un costat o de l'altre. Ara en diuen 'bullying', d'això.
L'evolució del relat fins a la picada d'ullet final em sembla excel·lent.

Sobre el comentari que fas del meu 'Fugida! Substantiu, femení', el teu comentari m'ha fet reflexionar i m'he rellegit el relat. El vaig escriure en aquest ordre perquè en el tercer paràgraf ja es fa menció a la bèstia, al monstre, a l'ens que empaita la protagonista, i no en volia parlar tan aviat, al començament del relat.

Agraeixo el teu comentari perquè m'ha fet barrinar sobre una cosa que havia escrit i que tenia tancada "in mente". Mai res queda tancat del tot. Una bona lliçó.

Gràcies, salut i bona lletra!

Jo, com a professora, n'he vist molts de "pollets" i sempre m'ha sobtat l'acarnissament amb que els que es creuen millor que els altres (sobretot si van en grupets) es burlen dels febles. És una crueltat innecessària i potser deguda a que, en el fons, els qui se'n riuen necessiten reafirmar-se en la seva vàlua. Si puguessin saber quanta pena i frustració han provocat, se'ls cauria la cara de vergonya.

Pau, has descrit molt bé aquesta situació. I veig que el teu protagonista continua tan fantasma com quan era petit.

Salutacions

un relat amb un gran ritme, que dóna molt per a pensar i amb un final esplèndid

et felicito de debò, i seguim compartint !
fins la propera
joan

Quasi he visualitzat al pijo cabronàs amb el jersey a l’espatlla jugant amb les claus de l’Audi, mentre li relata a l’amic la gracieta que li ha fet. M’ha fet por. Jo també li punxaria les rodes.
Gràcies pels teus comentaris.