Poeta enmig del fum

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Omples l'espai d'imatges:
"La nit fa olor de nit mentre el poeta
adormit va esperant que algú li empleni"
I elles dominen el teu món el nostre món, ho llegeixes en alta veu, i la seva sonoritat omple els recons de la cambra.
Com no pot ser de cap altre manera, el poeta veu imatges dormint i les escriu mentre dorm, o dorm mentre le escriu.
Deixa el fum no la poesia.

Una abraçada

Ferran

Et felicitoque tan sols pot descriure un altre bon poeta.

Escriu poemes, m'agraden... sense perdre el riure o el somriure.

li és necessari al poeta sentir-se enmig del fum per reconèixer aquells altres moments, ves a saber si cíclics, en que la inspiració retorna i queda embolcallat altre cop per la seguretat d'aquell prestigi. Un poema bell i pausat que indueix a la reflexió de quan efímera és la creació humana.
Com sempre, un goig rellegir els teus poemes. Tant de bo tornis aviat per a compartir-ne de nous amb nosaltres.
Una abraçada

que mostra l'artista bohemi, fracassat i gairebé mercenari que ven la seva obra obra per un got de vi en una sòrdia taverna. La història de la literatura n'és plena de personatges com el que descrius que, per no tenir sort en la vida, acaben els seus dies d'una manera deplorable, tot i recordant els èxits de temps millors. M'ha encantat el teu poema tot i que és el primer cop que m'aproximo a la teva poesia. Però no serà pas l'última. Molts petons

Pense que no és el teu cas, doncs, en cada vers continues obrint-te a un nou prodigi...
I per molts anys que ho gaudim!!!
Salut!!!

F.

PS Et desitge molt d'èxit a les presentacions del teu darrer llibre.

Bell sonet aquest, narratiu, amarga acta notarial de les pèrdues i derrotes dels "prestigis" literaris, aquesta arma de doble tall que pot enfonsar a qui en ells un dia creu enlairar-se per sobre del contacte terrenal.
Fum, alcohol, boires i fred, un paisatge reconeixeble, una bohèmia trista, abjecta, per descriure aquesta pèrdua de valor, aquest oblit de la "inspiració".
La glòria té aquest preu, potser, en molts casos. i desgasta l'impuls necessari per susictar els prodigis en versos de veritat, i no el manierisme del qui ha après tan sols a imitar-se a si mateix.
Salutacions,
franz

Bell sonet aquest, narratiu, amarga acta notarial de les pèrdues i derrotes dels "prestigis" literaris, aquesta arma de doble tall que pot enfonsar a qui en ells un dia creu enlairar-se per sobre del contacte terrenal.
Fum, alcohol, boires i fred, un paisatge reconeixeble, una bohèmia trista, abjecta, per descriure aquesta pèrdua de valor, aquest oblit de la "inspiració".
La glòria té aquest preu, potser, en molts casos. i desgasta l'impuls necessari per susictar els prodigis en versos de veritat, i no el manierisme del qui ha après tan sols a imitar-se a si mateix.
Salutacions,
franz

M'has fet veure una im atge de mi mateix, en un bar de mala mort, guanyant-me la vida recitant poesies a qui les vulgui escoltar. És una de les meves fantasies més cruels, perquè en el meu somni ningú no m'escolta i qui ho fa després m'escridassa.
Però m'ha agradat molt.

Una abraçda,

hipo.