Pintats de blanc, els murs...

Agraïda per aquest poema tan evocador. Davant d'una estació de tren o d'autobusos hi ha les parets blanques d'una fàbrica il·luminades per un sol esporoguit. És mitja tarda però uns núvols comencen a enfosquir el cel i bufa aquell vent tan característic que precedeix les tempestes. Els viatgers de l'estació guaiten les parets sense adonar-se de la seva existència. A la fàbrica s'obre una porta i de dins en surt la llum intensa que il·lumina l'interior de l'edifici. El treball a la fàbrica mai s'atura, a dins no hi ha nit ni els oratges canviants de la climatologia. M'encanta!

Molt bon poema, que en la seva brevetat construeix una imatge poderosa dels somnis trencats i dels anhels que mai arriben a ser.

La mètrica li confereix un ritme contundent, solemne i adeqüat al tema.

Molt ben tancat també amb els darrers dos versos, un decasil.lab i un alexandrí.

Enhorabona.

aquest poema que espressa aquesta incertesa de futur, aquests somnis que mai no arriben del tot perquè sempre tenim tendència a esperar massa , a idealitzar-ho tot, ens costa tant acceptar el que tenim i valorar-ho !!

salutacions ben cordials des de mataró
joan

com sempre, molt feliç que "tornis" per RC. Necessito aquests versos per respirar, o per ofegar-me. Em trec el barret i les sandàlies i tot el què pesa. Aquest poema és un destroyer. Una meravella.
Admiradora

a

Tot i això necessitem els somnis per despertar i fer un nou dia. Per si més no,tenir la curiositat de què passarà demà.
M'ha agradat aquest escrit! T'aniré seguint!
Sort!