Poema Júlia amb paràfrasi explicativa

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Júlia, vestit llarg i nivi,
una cua generosa arrossega
la gerdor del moment,
jurament de recíproca fidelitat.

Per al teu dia han crescut
flors primaverals, gemmes jovials
que s’enreden en un ram,
delicades, justes i elegants.

Dia de joia, celebració d’enllaç
anells que uneixen més que mai,
signatures entrellaçades
i esclat d’arròs que plou al compàs.

Brindis de cava alçant les copes ben alt,
menjar copiós de fins sis plats
i els peus movent-se al ritme del ball
que grata la melodia dels familiars.

I ara ve la tirada del ram,
les joves fadrines s’arramblen
per empomar-lo, xiscles i rialles
fins que el rep l’afortunada.

A la nit, junts jaureu al jaç,
caureu al joc del frec,
giravolts i giratombs al tàlem
que eclipsaran la lluna del mirall.

I a l’endemà fareu un viatge
tots dos més dolç que la mel,
un vol per l’aire ple d’esperança,
somnis i encant per conservar.

COMENTARI DE TEXT DEL POEMA «JÚLIA» DE «CORBES DE SANG»:

Són vint-i-vuit versos repartits amb set estrofes, estructura que es repetirà a la major part dels poemes.

El tema del poema és la celebració d’una boda. La protagonista es diu Júlia, que escenifica la joventut.

Treball del fonema africat postalveolar sonor que el trobem amb les lletres “g”, “j”, depenent de l’ortografia de cada paraula que hi apareix.

El poema s’inicia amb el vestit de noces de la Júlia, que porta una cua generosa i l’arrossega disposada a casar-se (“jurament de recíproca fidelitat”).

La segona estrofa fa referència al ram que porta la Júlia i es descriuen les flors que hi porta que són “delicades, justes i elegants”. Ens situa també la boda a la primavera, que és l’inici de la vida.

La tercera estrofa ens descriu la cerimònia: els anells, les signatures i l’esclat de l’arròs.

A la quarta estrofa ens descriu, el brindis, l’àpat i el ball.

A la quinta estrofa es passa a l’acció amb la tirada del ram, que l’empomarà una fadrina afortunada.

A la sexta estrofa ens descriu l’acció que passarà al llit de les núpcies (“tàlem”) fins a eclipsar la lluna del mirall.

Per últim, a l’estrofa final ens parla del viatge de la lluna de mel. Sobretot el poema posa èmfasi en l’últim verb que hi apareix “conservar” per a què la felicitat del principi, les il·lusions i els somnis s’allarguin en el temps.

Comentaris

  • Un gran dia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-09-2022 | Valoració: 10

    Mira, el passat 8 de setembre vaig celebrar el meu desè aniversari de boda. El teu poema és un retrat del que va passar i m'encanta recordar-ho. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Entenedor[Ofensiu]
    Naiade | 15-09-2022 | Valoració: 10

    Un bell poema, ben descrit i trenat amb originalitat. L'afegitó explicatiu excel·lents .

  • Entenedor[Ofensiu]
    Naiade | 15-09-2022 | Valoració: 10

    Un bell poema, ben descrit i trenat amb originalitat. L'afegitó explicatiu excel·lents .

  • El somni i l'encant de casar-se. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-09-2022 | Valoració: 10

    Realment un poema molt ben encertat en tot el seu contingut. És excels.
    M'he meravellat... com ho descrius amb pèls i senyals.
    La paràfrasi és sublim, en em cap dubte.
    Enhorabona, Helena.
    Hui me'n recordat de tu: En tinc un nou relat que pot interessar-te.
    Cordialment.

  • Ai! Helena[Ofensiu]
    Prou bé | 12-09-2022

    Mai podré passar per alt un escrit teu! Que bé que empres un llenguatge alhora culte i entenedor!
    La descripció del casament es va desgranant pas a pas fins al viatge de noces amb desig de felicitat per sempre...
    Gràcies per la paràfrasi! Segueix escrivint!

    Amb total cordialitat

  • Què bonic!![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 12-09-2022 | Valoració: 10

    Quin resum d'una boda més genial. Quines paraules més encertades i tan ben trenades. He tingut la sensació de reviure un casament real amb un somriure que he conservat una bona estona.

    Ets una crack Helena!!

    Una abraçada.
    Rosa.

Valoració mitja: 10