Cercador
PLUJA
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Plou, i com m’agrada la pluja i la nit fosca,
el vent em du la neu del cim a la pell
i em crema la cara molla i freda.
Camino, miro enlaire, he de tancar
els ulls, camino, tant me fa que em mulli
fins l’últim cabell, l’udol d’un gos perdut
em fa sentir més la soledat, la fressa
de les branques d’aquest bosc d’hivern
m’esgarrifa, però camino sense parar.
A poc a poc sento que vaig perdent
tots els sorolls de la ciutat, les malícies
i les enveges, l’odi i el rancor, respiro
sense presa l’aroma d'aquesta nit
de novel·la que m’envolta, net,
com si tornes a néixer, penso en tu,
sense saber on sóc i camino cara al dia.
Comentaris
-
La pluja guaridora[Ofensiu]Naiade | 13-02-2015 | Valoració: 10
M’agrada com utilitzes la natura per treure el negatiu de la vida. Passeges sota la inclemència del temps i deixes que t’agomboli, encara que no siguin agradables totes les sensacions. A poc a poc vas deixant que s’allunyin les maleses i surgeixis renovat. M’ha agradat molt
-
La pluja[Ofensiu]RATUIX | 12-02-2015
que normalment evitem, ens pot despertar els sentits i les emocions. Forma part de la nostra natura, de la part salvatge i emocional. Aquest passeig en el bosc i de nit, deixant enrere els artificis i veient aparèixer en la fosca sentiments que no veiem abans, expressa moltes coses de l'essència real.
-
El vent i la pluja a la cara[Ofensiu]aurora marco arbonés | 08-02-2015
Estar en contacte amb la natura, amb tots els fenomens climatològics que es donen quan hom s'hi apropa, és incomparable a viure-ho a casa darrere els vidres.
Hom se sent viu, connectat a la terra i formant part d'ella.
M'ha encantat aquest poema, tot i que a mi no m'agrada massa mullar-me, je, je, je.
Salut! -
un poema precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 08-02-2015 | Valoració: 10
Expresa molt be sentiments, es molt bonic
-
Bonic[Ofensiu]E. VILADOMS | 08-02-2015
Bonic i una mica angoixant el teu poema de pluja, Josep.
Gràcies per comentar el meu relat nevat! -
Pluja a la pell[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-02-2015 | Valoració: 10
La sensació de la natura a la pell, pluja, neu, fred, calor, sensacions absolutes i, més encara, a les fosques de la nit, transmeten alhora benestar i angoixa. Segurament, a mesura que ens allunyem de la ciutat el benestar augmenta. És llavors quan sentim el positibisme que sempre desprèn la natura. Com aquest poema. Una abraçada Josep.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
114 Relats
484 Comentaris
92370 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com