Plaer

Un relat de: pivotatomic

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Si em preguntéssiu per què mato segur que em podria inventar tota classe de respostes convincents sobre una infantesa plena de traumes, les meves delirants conviccions religioses o, simplement, les veus que ressonen al meu cap i que m'han obligat a fer-ho. Però, si volgués ser sincer, absolutament sincer, amb vosaltres, només podria contestar-vos una cosa.

Mato perque em dóna plaer.

M'agrada molt. Cada dia més. Vosaltres, que no ho heu fet mai, no sabeu el que és. No us podeu imaginar la sensació de poder i força i plaer que et dóna tenir la vida d'una altra persona a les mans... i pendre-li sense pietat ni remordiments. No cal ser cruel ni acarnissar-se amb la teva víctima -encara que, ho reconec, com més dolor i humiliació inflingeixes, més divertit resulta- però si la situació no t'ho permet o, simplement, aquell dia vols anar per feina, n'hi ha prou amb una ganivetada precisa o una estrangulació ràpida per deixar-te com nou.
Ja us dic, però, que el millor és poder-te prendre el teu temps. Fa un parell d'anys, els meus pares van morir en un accident de cotxe i em van deixar tot un edifici de tres plantes al Raval, que havia comprat el meu avi abans de la guerra. Me n'han oferit molts calers per aquesta claveguera, però els que intenten convèncer-me perque vengui no saben que no ho faria ni per tot l'or del món. És el lloc perfecte, gran, buit i amb les cases del costat també deshabitades. De tant en tant, quan fa mesos que no mato i en tinc més ganes que mai, surto a la nit i agafo el primer que trobo: una adol.lescent que torna a casa després d'una nit de marxa, un sense sostre mig borratxo, una dòna de mitjana edat que va cap a la feina... M'és ben igual. La mort no fa distincions i amb això m'agrada ser també ben democràtic. Una vegada, vaig agafar una noieta d'uns vint o vint-i-dos anys que feia tota la fila de ser de casa bona. Figura made in DIR, pentinat de Llongueras, roba de marca, bossa Louis Vuiton. Ja sabeu, la col.lecció complerta. Em va suplicar mil vegades que truqués als seus pares i els demanés els calers que volgués, que me'ls pagarien segur. Pobre imbècil. Tinc el que necessito per viure i no hi ha calers que puguin pagar el plaer que em proporcionava el que veia als seus ulls mentre em suplicava. Em vaig divertir una bona estona amb ella, fent veure que no li faria mal i que seguiria les seves indicacions de trucar a casa seva. Després, en el moment en que vaig notar que començava a pensar que se'n sortiria, la vaig fer caure a terra d'una ostia, m'hi vaig seure al damunt i la vaig escanyar ben a poc a poc, mirant-la als ulls i recreant-me en els seus estertors. Ho vaig allargar tant com vaig poder, però, al final, en un rampell d'entussiasme, li vaig trencar el coll. Una llàstima, perque estic segur de que ho hauria pogut estirar una bona estona més. Però ja sabeu el que succeeix quan t'ho passes bé, t'envales i ja no pots parar.

Per cert, pels que us penseu que sóc un d'aquests malalts tipus El silencio de los corderos, sento decepcionar-vos, però no és així. Mai no he abusat sexualment de cap de les meves víctimes i m'agrada igual matar homes que dones. Reconec que mato més dones, sí. Però és per una questió purament física. Són més fàcils de reduir i a tots ens agrada anar pel camí més planer, oi? Però, perque us feu una idea de com penso, us explicaré una cosa. Fa uns mesos, vaig voler canviar una mica el xip i se'm va ficar al cap matar un tipus que pogués defensar-se, que fos fins i tot més fort que jo. Ja sabeu, gairebé com un ritus de maduresa d'aquests que fan els adolescents massai, que per demostrar que ja són uns homes, surten a la selva amb una llança i han de tornar amb el cap d'un lleó. El meu lleó va ser el Mahmud, un marroquí baixet i desdentat, però famós a tota Ciutat Vella per la velocitat amb la que treia la navalla quan alguna cosa no li agradava. El Mahmud traficava amb drogues i per guanyar-me la seva confiança, li vaig fer unes quantes compres abans d'anar per ell -per cert, que la droga després la llençava pel vàter avall. Odio aquesta merda i em vaig assegurar que ningú no la pogués fer servir-. Un vespre, quan el Mahmud ja em tenia classificat com un client, el vaig fer anar al meu edifici i vaig tancar bé la porta d'entrada darrera seu. Havia amagat una barra de ferro al darrera i, sense donar-li oportunitat, li vaig descarregar un cop fortissim mentre ell em donava l'esquena i em preguntava per què collons l'havia fet anar fins alla. Va caure com un sac de patates, però es va recuperar desseguida i va treure la navalla mentre em mirava amb els ulls plensa de ràbia. El meu segon cop li va trencar el maxilar inferior. El tercer li va arrencar l'arma de la ma i el quart li va esclafar el crani com una sindria madura. Es va quedar a terra amb els ulls perduts en algun punt darrera meu i una barreja de sang i matèria gris rajant-li pel nas i les orelles. Va ser la ostia! Ara, també us dic que tot i el gratificant de l'experiència, ara que ja he caçat el meu lleó crec que no tornaré a intentar-ho. Si arribo a trigar un parell de segons més a donar el segon cop, o fallo en el primer, potser ara serien els meus ossos i no els del Mahmud els que s'estarien desintegrant en un forat ple de sossa caustica, al sòtan de l'edifici dels meus pares.

No us ho havia explicat, però així és com em desfaig de la majoria de les meves víctimes. Els trec la roba i tot el que duen al damunt i els llenço en un forat ple de sossa caustica, que compro sempre en llocs distints -fins i tot, ciutats, diferents per no aixecar sostpites-. Es desintegren bastant depressa i sense males olors que puguin delatar-me. A més, les rates ni s'hi acosten. Cremo la roba i els documents que porten al damunt i les altres coses, joies, rellotges, les llenço a clavegueres, a diferents barris de la ciutat. Com que trio vícitimes ben diverses, la policia no ha relacionat mai les morts... ni ha trobat mai cap pista per seguir. De l'únic que m'he d'assegurar és de que no em vegi ningú en el moment de fer-ho. Però això, contràriament al que passa a les pel.lícules, és molt menys difícil del que sembla. O sigui, que, per poc que vigili, crec que podré seguir matant amb tota la impunitat fins que deixi de tenir-ne ganes. En l'improbable cas de que alguna vegada deixi de tenir-ne.

De tant en tant, també m'agrada matar fora de Barcelona. Aviam, deixeu-me pensar... Hi ha la prostituta de Reus -vam quedar per telèfon a casa seva i la vaig estrangular allà mateix-; una turista anglesa d'uns quaranta anys a Sant Antoni de Calonge -la vaig portar a una caleta a la nit i la vaig ofegar al mar-; un universitari de Girona -aquí vaig fer una bogeria: el vaig apunyalar darrera una caseta, en plenes fires de Sant Narcís, envoltats de gent. Es va dessagnar al fang, a pocs metres dels seus amics, que estaven tots borratxos, mentre jo m'ho mirava des de l'altre cantó. Molt perillós... però quin plaer, xatos!-. Fins i tot he matat a l'estranger. Va ser a Praga, durant un pont de Setmana Santa de fa dos anys. Una nit vaig sentir l'impuls irrefrenable de matar. Vaig sortir de l'hotel en plena nit i vaig anar a per la primera persona que vaig trobar: una noia bastant maca d'uns vint-i-cinc anys que portava un estoig de violí. Jo era amagat a un portal i el carrer estava desert. La vaig agafar d'una revolada i gairebé no va tenir temps ni de fer un xisclet. La vaig escanyar per darrera, mentre ella llençava frenètiques coces cap al davant i intentava en va defensar-se amb els braços. Aviat, les cames es van anar aturant i les mans li van caure, ermes, als costats del cos. Va emetre un estertor deliciós i es va quedar inmòvil, amb els ulls fora de les òrbites i la llegua fora de la boca. Praga, quins records!

Pel que fa al meu modus operandi, ja haureu endevinat que el que més m'agrada és escanyar Aquest tipus d'agressió, tant física, tant d'imposar la teva superioritat a l'altre i pendre-li l'aire i la vida poc a poc, és la que em sembla, de llarg, més gratificant. Però he matat de moltes altres maneres, no us penseu. Amb ganivet, a cops... Una vegada, vaig agafar un d'aquets xavals de l'Europa de l'Est que volten per les rambles, robant les bosses als turistes i donant mala imatge de la ciutat i me'l vaig endur a un xalet amb piscina que gairebé sempre està buit i que havia descobert als voltants de Sant Cugat un dia que perdia el temps passejant per la zona. El vaig enmanillar, li vaig lligar una pedra ben grossa als peus... i el vaig llençar a la piscina per veure com s'ofegava. Va tenir gràcia veure els seus intents desesperats per sortir a la superfície, tot just a menys d'un pam d'ell, fins que li va començar a mancar l'oxigen i es va anar quedant quiet fins aturar-se del tot i restar erecte com una columna. Però, si voleu la veritat, no em va fer sentir ni la meitat de plaer del que m'hauria fet matar-lo amb les meves pròpies mans. No crec pas que ho torni a fer. L'única cosa que lamento és no haver pogut veure la cara dels amos de la casa el dia que hi van anar i se'ls va acudir netejar la piscina!

Us preguntareu per què us estic explicant tot això. Bé, tot té el seu motiu. I, en aquest cas, no és una conciència turmentada i necessitada de fer sortir a la superfície tota la merda que porta dins. No. En realitat, té força a veure amb la meva afició per ser el més aleatori possible a l'hora d'escollir les meves víctimes i els meus dos hobbies... aquest que ja us he explicat i l'altre: els ordinadors. Sense falses modèsties! Sóc un petit geni de la informàtica. De fet, tinc una botigueta que em va prou bé i em proporciona tots els diners que necessito per viure. Però no divaguem. Fa unes setmanes, estava pensant cóm trobar una manera d'unir les meves dues grans passions i, navegant per internet se'm va acudir la manera. Vaig trobar una web: relatsencalà.com on una serie de mindundis amb ínfules d'escriptors publiquen els seus relats perque altra gent, com tú mateix que estas llegint, puguin fer veure q
ue els agrada llegir sense ni tan sols haver-se de gastar quatre euros per comprar-se un llibre. I llavors se'm va fer la llum.

Veuràs, mitjançant un programet realment senzill, de la meva invenció, he col.locat un localitzador que em permet, en poc més d'un minut, determinar la localització exacta de l'ordinador que ha accedit a aquest relat en concret. Moltes nits, ni tan sols em connecto, però ara, de tant en tant, he agafat el costum de fer-ho. A més, em puc connectar des del mòvil i tot, el que em permet una llibertat de moviments total. Quan algú entra en aquest relat, un senyal m'avisa de que ho està fent. Llavors, si estic a prop i em ve de gust, m'acosto a la casa i li faig una visita al meu estimat lector. De fet, potser aquests sorollets que has sentit mentre llegies eren jo entrant a casa teva i acostant-me a l'habitació on tens l'ordinador. Quí sap? Potser ara quan acabis de llegir i et giris cap a la porta em trobis dret al teu darrere, observant-te.

Serà un plaer conèixer-te. T'ho asseguro...

Comentaris

  • ja el vaig llegir fa temps..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 16-11-2005 | Valoració: 10

    pero avui el volia tornar a llegir i no he pugut perque em soprtia aixo del llibre..i mel tallava al principi! si mel podries enviar sisplau...:):) nuria_ska@hotmail.com

  • He llegit[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 12-09-2005

    el relat al llibre, i aprofito per felicitar-te. L'he trobat amè, divertit (sí, divertit) i original.

    Però aconsegueixes un bri de nervis quan s'acaba el relat. Deixa aquella sensació de sorpresa i neguit tan cercada pels escriptors de determinats gèneres.

    Vull felicitar-te doncs, pel relat i la idea que t'ha dut a escriure'l. O, si és el cas, felicitar-te per obrir-te i explicar a tort i a dret el teu "hobby" més ocult.

    Sigui com sigui, un bon relat.

    Un barret per vos, ple de colls per escanyar!

    Salz.

  • Un relat rodó[Ofensiu]
    copernic | 17-06-2005 | Valoració: 10

    Perquè comença en un ordinador i acaba amb el lector mirant cap a enrere en la mateixa habitació. Això si no ho llegeixes en el llibre com ha estat el meu cas. Que puc dir-te: Alguna cosa que no t'hagin dit en els anteriors comentaris, encara que en un ja ho han mig insinuat: Suposo que hauràs disfrutat escrivint-lo. És un gran alliberament poder parlar de tot allò que és prohibit, de tot els nostres fantasmes personals, del morbo. Les descripcions m'han semblat pornogràfiques, com si t'hi trobessis ,vaja. No sé l'alçada que fas ni la teva fortalesa física però espero no trobar-te mai en una nit fosca d'hivern. Crec que has fet una picada d'ullet al lector per veure si pescaves alguna complicitat. Salut i més relats, si et plau.

  • uiii...[Ofensiu]
    març | 14-02-2005

    m'ha agafat una mica de por i tot! Crec que t'has posat molt bé a la ment d'una persona amb el perfil d'aquest protagonista. L'empatia és, crec, un dels millors instruments per escriure relats en primera persona.

  • Una veritable sorpresa[Ofensiu]
    Rafael Soteras i Roca | 11-02-2005 | Valoració: 8

    Realment és una història amb un final sorprenent. Només per aquest final ja és força interessant

  • És un plaer[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 08-02-2005 | Valoració: 10

    Apreciat amic assassí (o escriptor com prefereixis),

    Sóc la teva lectora 123 que lamentablement acabo de decebre't. Com cada vespre m'he atansat al primer cibercafè que he trobat, perquè m'agrada observar a la gent i acostumo a voltar per la ciutat a la recerca d'aquests locals, i com cada vespre m'he connectat a relats.com per llegir algun relat. He vist que al fòrum hem sol·licitaves que llegís el teu relat i m'he sentit afalagada. I com mosca que s'enganxa a la mel he anat directa al teu relat.

    Pel que he pogut veure, es probable que aquest vespre tinguessis ganes de matar, perquè és un plaer que sembla et porta desfici, i no crec que el dessis sovint. Així que quan el teu pc o el teu mòbil s'ha posat en marxa, és probable també que tu ja t'hagis posat en camí.

    I jo sense saber-ho he anat llegint el teu relat, amb ansietat, sense poder parar, intentar endevinar quins eren els teus objectius, perquè escrivies allò. I sobre tot perquè m'havies demanat a mi, precisament a mi, que et llegís. Ingènua!, deus estar pensant i ara ho sé, he estat molt ingènua.

    Encara que pensis el contrari no m'ha sorprès gens ni mica que el fet de matar el provoqués plaer. De fet el desig i el plaer que provoca el poder sobre un altre, la capacitat de dominar-lo, de maltractar-lo, d'humiliar-lo és una cosa comuna dins la historia (tots coneixem a Calígula o Neró) i tanmateix segueix plenament vigent avui dia. Els maltractaments a dones i nens, el moving als empleats o als companys de feina, el gust de fer mal psicològic a tot aquell que ho permet, dóna un plaer, que sols és superat evidentment per fer un pas més enllà i és el plaer del dolor físic (crec que per alguna banda de relats.com tens un amic sociòpata amb qui pots anar a fer alguna cervesa)

    Tanmateix m'ha sorprès que afirmessis que mai agredies sexualment a les teves víctimes, i m'ha sorprès perquè el grau de domini màxim fins i tot abans de la mort és la vexació i humiliació, la rendició total d'un cos, la violació. El contacte sexual no volgut és categoritzat pels experts com la forma de sotmetre a un altre a la teva voluntat més humiliant que pot concebre el cervell humà. i per això m'ha estranyat que tu, que frueixes amb el dolor, el poder i la humiliació no utilitzis aquesta mena de vexacions.

    A vegades m'has resultat contradictori, doncs perceps el plaer de dominar, però cerques víctimes fàcilment dominables. He pensat que eres una mica covard i que no arriscaves gaire, i malgrat que m'has intentat vendre la moto del contrari, el camell no és res més que un fer veure. Si li dones amb una barra de ferro per darrera, de possibilitats, el pobre no en tenia gaires, oi?

    O sigui que saps que tu podries ser perfectament la víctima d'algú, més fort, més intel·ligent, més ràpid, o potser simplement d'algú covard com tu, que s'amagués a un portal i et donés una garrotada una nit fosca, pot ser de mi...

    No t'arrisques gaire, i el de Girona no compta perquè tu sabies, com sap tot hom que una nit de gresca, amb molta gent, es gaire bé igual que una nit solitària en mig d'un parc, ningú et presta atenció. Sembla que no ets dels que volen que els agafin, prens moltes precaucions per tal que la policia no t'enxampi, per tan no ets un egocèntric que necessita publicitat. No? No, no exactament, oi? en realitat si que t'agrada la publicitat però ets tan covard que no pots permetre explicar la teva historia a ningú per por al que no t'agafin, i per aquest motiu, només per aquest motiu, ho expliques a les teves futures víctimes. Elles pobres, mortes, no podran xerrar, oi?

    A demés no sols ens demostres abans de morir, com n'ets d'intel·ligent si no que també bona persona que neteja la ciutat de raters, camells, prostitutes i altres perdolaires. Si l'ajuntament t'hauria de felicitar per la feina que fas, noi!

    Tanmateix avui has comès un error, un error fatal... Ara ja fa estona que hauràs agafat el cotxe, possiblement de fet ja estàs darrera d'algú assegut en un pc d'un ciber cafè que xateja amb la seva família de Panamà, mentre jo escric aquestes paraules. Ell et mira amb cara de que fa aquest home aquí palplantat mentre tu planeges la seva mort. Tanmateix no assoliràs el teu objectiu, bé, no plenament, perquè matar, mataràs, però no a qui esperaves. De fet ara ja ho saps perquè estàs llegint aquest coment.


    Perquè a mi m'agrada connectar des dels ciber cafès, un de diferent cada dia, i en canvi, no m'agrada llegir de la pantalla, així que en quan he connectat amb el teu relat, l'he imprès i tot passejant m'he anat a llegir-lo al primer banc que he trobat, i si, quan he arribat al final m'he adonat de com n'havia estat d'ingènua. Jo no era especial, ni tan sols per matar-me, sols la casualitat hem portava fins allí, oi? La mort no fa distincions.

    No, no en fa de distincions, noi! No et preocupis, no portaré aquest fulls que resten al meu costat com a prova a la policia, ells ara et trobarien fàcilment. De cases al Raval, amb uns baixos amb un sot ple de sosa càustica, i amb un propietari, expert informàtic, que té una petita tenda de informàtica no deu haver gaires a la ciutat, i la poli, encara que una mica curta, no dubto que et trobaria.

    Tanmateix, com tu mateix dius, la mort no fa distincions.... i saps? jo tampoc dubto que et trobaré, i que un dia, no saps quan, potser quan acabis de llegir i et giris cap a la porta em trobis al teu darrere, observant-te. Que has sentit un petit soroll? Noi, no cal que saltis de la cadira, m'has convençut, jo també vull sentir el plaer de la mort.

    Se que volies que el coment fos d'estil, perquè de tema a tu no t'interessava gaire. Però jo d'etil no en sé gaire, encara que el teu modus operandi m'agradat, tanmateix el teu tema com ja veus m'ha encantat, i ara els propers lectors els he donat l'oportunitat de fer aquest coment d'estil. Llàstima que tu potser ja no els podràs llegir. Ha estat un plaer poder conèixer-te.

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 08-02-2005

    COMENT 3


    "Plaer" és un relat molt ben portat. I això ho destaco en primer lloc perquè crec que és difícil fer lliscar una narració com aquesta, en què de manera contínua s'està donant voltes sobre el mateix tema (el plaer que sent el protagonista per matar, i les diverses víctimes que ha tingut), i no cansar al lector ni fer-li perdre el punt d'atenció necessària.
    Per altra banda, m'agrada el títol d'aquesta història. No per la paraula en sí (plaer), sinó perquè constitueix un joc literari de l'escriptor de cara al lector. Quan llegim l'encapçalament del conte, i ens endinsem en el primer paràgraf, de seguida trobem la raó d'aquell títol: "Mato perquè em dóna plaer". I en tot moment el discurs narratiu s'adapta a aquesta premissa, a aquesta sentència. I no serà fins al final quan trobarem el joc lingüístic o literari amb què en Pivotatomic ens fa la seva picada d'ullet: "Serà un plaer conèixer-te. T'ho asseguro..."
    Un plaer (el de matar) que va lligat a l'altre (el de conèixer una persona), perquè en aquest cas conèixer és sinònim d'assassinat.
    Trobo que també hi ha aquí algunes repeticions de paraules (per exemple "calers"), alguns errors ortogràfics (o de teclat, no ho sé), alguna forma verbal incorrecta... Però prefereixo no entrar en detall sobre aquests temes més formals (si ho consideres convenient i t'interessa, continua en peu el meu oferiment de comentari estilístic més acurat).
    M'ha agradat en especial la descripció de la noia de casa bona: "Figura made in DIR, pentinat de Llongueras, roba de marca, bossa Louis Vuiton. Ja sabeu, la col·lecció complerta". Amb quatre trets característics ens fem una imatge ben clara d'aquella persona.
    I em torno a preguntar aquí, tal com ho he fet en un comentari anterior, per què el relataire ens parla de "El silencio de los corderos", i no ens indica el títol en català?
    Ah! I m'ha fet gràcia la referència a Praga. Per un moment em pensava que es barrejarien dos relats: el del nostre amic gai vestit de blau, i aquest. I ja em veia el xicotàs de blau assassinat! Buf! De què li ha anat!
    I un detallet, insignificant potser, que m'ha fet grinyolar un moment de l'explicació del nostre protagonista. Quan confessa que "he matat de moltes altres maneres, no us penseu. Amb ganivet, a cops...". I m'ha grinyolat perquè això, el fet d'haver matat a cops, ja ho sabíem, perquè no fa gaire ens ha explicat l'assassinat d'en Mahmud.
    Pel que fa al final, el relataire prepara al lector avisant-lo del moment en què comença: "Us preguntareu per què us estic explicant tot això". A partir d'aquest instant el relat canvia l'argumentació i ens endinsa cap al punt i final en un intent, suposo, d'anècdota-sorpresa. Però no sé si serà pel fet d'haver llegit altres relats d'aquest autor o per quin motiu, la qüestió és que he començat a intuir el desenllaç en el moment en què introdueix l'apunt sobre la seva afecció a la informàtica. No obstant això, penso que el tancament del relat és original i està ben treballat.
    Només em quedaria afegir: Buf! M'he salvat. És un plaer que no m'hagis conegut.

    Salut!

    LLIBRE

  • Escanya'm![Ofensiu]
    OhCapità | 08-02-2005 | Valoració: 8

    Però no em posis amb sosa càustica, en sóc alèrgic!

    Per ara hi ha unes gairebé 120 víctimes possibles del teu gran plaer mortífer. Ben escrit i amb un bon final. No és gens escabrós i fa que sigui més llegible. Tot i que si hagués de posar-hi alguna "crítica" seria que pel meu gust hauria de ser una mica més terrorífic. Podries haver posat algun detall més morbós. D'aquesta manera és més apte per gent menys macabre.

  • Tinc un tallafocs...[Ofensiu]
    XvI | 04-02-2005

    Però per si de cas passaré la balda.

    A vegades el format de la web no facilita la lectura de relats de més de 6 o 7 minuts, aquest en canvi és l'excepció, té un ritme molt àgil o alguna cosa que el fa molt divertit de llegir (la ironia o la complicitat que diu l'anterior comentari).
    El final és imprescindible.

    salut!

  • Aquí em tens, meniño...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 23-12-2004 | Valoració: 9


    Hola, pivotatomic.

    Primer de tot, donar-te les gràcies pel teu comentari a Pànic absolut. Quan penjo algun relat com aquest (o Espiral, el meu nº 100, el qual t'emplaço a llegir [amb una mica de paciència, això sí]), em fa molta il.lusió veure que ha agradat a algú!!!

    Respecte a la teva petició de la meva opinió sobre aquest relat, aquí va:

    Tal com es diu a l'anterior comentari, només es pot posar un punt d'atenció sobre les faltes ortogràfiques o tipogràfiques (que tots en tenim, és una creu que, per molts correctors de Word que tinguem, sempre hem de carregar).

    Pel què fa a l'estil, m'agrada el to de complicitat (alimentat pel fet d'haver col.locat aquest relat a la categoria de "Biogràfica") que fas servir per explicar les teves trapelleries, el detall amb el qual descrius els passatges més truculents -que, tot i esgarrifar a algú, són necessaris per donar veracitat al relat- i, cóm no, la utilització d'aquest element sorpresa del final, sense el qual, el relat, no tindria l'encant que te. No sé si m'has llegit gaire, però et diré que acostumo a dotar de finals sorpresa els meus relats. No sempre ho aconsegueixo, però bé...

    No sé què més dir-te, tret que m'ha agradat molt el relat i que t'atreveixis a escriure molt més, perquè hi tens molta traça! A continuar així!

    Sergi.

    P.D.: Ah, per cert, si, quan obris la porta de casa meva per matar-me, t'ho trobes tot a les fosques, no t'espantis, meniño, demo...

  • Bo i avant![Ofensiu]
    rnbonet | 01-12-2004

    Quina mania tenen molts lectors de RC en l'ambivalència realitat/escriptura! La literatura és ficció, només ficció... La resta és biografia.O història.
    La iniciació per fer por, el nuc truculent i -sobretot- el desenllaç irònic i mordaç, em fa pensar en una presa de pèl enorme... De debò, m'ha agradat molt.
    L'únic a millorar: reduir errors ortogràfics -o "tipogràfics"- i potser l'extensió, si es llegeix a la pantalla de l'ordinador.

  • Terrible[Ofensiu]
    brideshead | 30-11-2004

    Hola Pivotatomic, ja veus, tal com t'he dit en el fòrum, aquí estic llegint-te. I et diré que m'ha produït un profund dessassosegament el teu relat. Espero que no t'enfadis, però t'haig de confessar que no m'ha agradat gaire. L'he trobat massa cruel i morbós. Sí que crec que està ben escrit però, per contra del que diu el títol, a mi no m'ha donat cap plaer llegir-lo, tot el contrari. De tota manera, només és la meva opinió, no voldria pas que et dessanimessis!
    Una abraçada.

  • Quina por...[Ofensiu]
    kukisu | 25-11-2004 | Valoració: 8

    És realment esfereïdor tot aquest relat que espero que sigui imaginari...
    No obstant això, m'agrada que el protagonista hagi agafat el bon camí dels relats en català per desfogar-se!
    Penso que està molt ben escrit i és original, potser massa i tot.
    Endavant amb l'escriptura!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

588 Comentaris

136626 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")