PETIT PRELUDI DE TARDOR

PETIT PRELUDI DE TARDOR



Però ara és la muntanya
els increïbles colors,
les papallones de tardor.
Però ara és l’amor.
Per sobre de tot,
després de la trobada dels cossos,
l’amor.

Les besades,
el delitós contacte,
la paraula.
La mà, la companyia joiosa.
L’amor.

Ara. Ara que el foc no s’interposa furient
Ara. Ara que el desig és curull,
ara la calidesa de les pells és possible,
la intensitat de les mirades,
la tendresa de les mans,
la vastitud de la infinita abraçada.

Ara. Ara els arbres vermells.
Ara. Ara l’amor.
Colors de fusta i de mel,
de nous i de castanyes,
i el fúcsia aromàtic de la rosa,
i la sensualitat rogent de les fulles.
Ara. Ara és l’amor.

Demà fugirà, potser,
abasardit de nou
davant l’aparició del desig.
Demà es tancaran, potser,
de nou les roses, els llavis, els colors.
Però ara la boca és flor desclosa,
i els braços, cel de capvespre,
ara el joc és lliure i blau, obert i ofert.

Ara, els llavis són ones.
Ara, ara és l’amor.