Perseguint-la

Un relat de: Mercè Bellfort
Sempre ha anat al seu darrera amb una perseverança admirable. Ara que té una certa edat mira enrere, i pensa que tot l’esforç fet per aconseguir-la ha pagat la pena. Per a ella ha mogut cel i terra, s’ha sacrificat, ha lluitat, però, finalment, s'ha vist recompensat.

Entaforat en el sofà, abillat amb una bata gris de seda, totalment desvetllat i amb un vas de whisky damunt la tauleta de centre acaba de presenciar per tercera vegada consecutiva la pel·lícula de la seva vida on la protagonista es deixa seduir per un jove que podria ser el seu fill. L’argument se’l sap de memòria, tanmateix li agrada reviure les escenes més obscenes sabent que la Dorita, la gosseta que té damunt la falda, el deixarà fer, i de tant en tant, lleparà el líquid fortet del vas que la farà sentir com una reina asseguda dalt d’un tron.

S’adona que la baixa estatura no l’ha perjudicat en res. De fet sempre ha tingut al seu voltant dones que s’han barallat per compartir moments importants de la seva vida, i ell, sabedor del poder de seducció d’aquella mirada i d'aquell somriure mig innocent, mig tímid n’ha tret un resultat més que satisfactori.

En Dustin no té por a envellir. Accepta que s’emociona i s’enrojola quan es reconeix en el paper d’un jove graduat capaç de robar el cor a la protagonista i a milers d’admiradores que, encara avui dia, l’aturen pel carrer.

Sempre ha anat al seu darrera amb una perseverança admirable. Perquè l’ha desitjat amb bogeria, i ella, la fama, enamorada del seu talent i de la seva passió, l’ha correspost des del mateix dia que es va graduar.


Comentaris

  • Visió històrica[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-12-2011

    Un desig de fama molt comú en la història del cinema, i en Dustin de ben segur que no s'escapa. Un relat que ens mostra una finestra al passat i que juga amb el desig del protagonista i com en un paper ell era l'objecta del desig.

    Bon any nou Mercè, ens anem veient per les planes i trobades de Relats.

    Ferran

  • L’ha trobat [Ofensiu]
    Naiade | 29-12-2011 | Valoració: 10


    Un bon paral•lelisme d’escenes que barreja la vida quotidiana del teu protagonista que en te prou amb mirar i deixar fer... i els personatges la pel•lícula.
    Enhorabona. Mol ben portat
    Una forta abraçada i bones festes

  • M'agrada [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-12-2011 | Valoració: 10

    aquesta versió original de "El graduado " i d'aquest joc entre el Dustin Hofman i "la fama".
    Descripció perfecta del ambient i dels sentiments del protagonista.

    Que aquestes properes festes estiguin plenes de felicitat per a tu i tota la teva família.
    Miraré de trucar-te. Si no ho faig serà perquè, com són dies de feina , no voldré destorbar-te.
    Moltes abraçades, ESTIMADA Mercè !

    Nonna