Perles d'aigua

Un relat de: 14

Quin sentit té plorar?

Vesso de llàgrimes
el meu voltant.
Penso en tu,en tu i jo
formant un sol cos.
Penso en quan hem viscut
junts,
i en quan caminàvem
absents de prohibicions.

Ara voles per nits
llunyanes als meus estels,
però sovint,
quan la lluna reflecteix
la teva mirada damunt meu,
ploro.
Llegeix els meus ulls,
t'ofegaràs en desitjos.

És quan ploro que recordo
la salabror de les nostres nits,
i ets aleshores
- present en mi -
el perfum que m'adorm
de matinada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer