Perduda en la immensitat de la nit

Un relat de: Iona
Era tard, tornava cap a casa i vaig alçar els ulls a la negra nit, espurnejada per centenars d’estels brillants, i vaig recordar el sostre de l’habitació d’aquella nena adolescent que vaig ser un dia.

Feia mesos que no em venia al cap. Intento no recordar aquells anys, negres com nits sense lluna. I jo, un estel que ja no brilla ... Tothom passa, però ningú s’atura, tothom em veu, però ningú em mira, tothom em sent, però ningú m’escolta.

Ningú es va a donar del que passava, o potser si. Potser no es van atrevir. Potser no eren valents. I jo no vaig alçar la veu.

Tot va quedar amagat, un record que semblava esborrat, i que de cop, un dia despertà. Veure créixer la meva filla, hem va retornar cadascuna del les sensacions i moments. El fàstic i la por. Ja no tenir intimitat. Els moments a soles amb ell, allò que hem va fer i tot allò que vaig haver de fer. I no saber si allò era normal o no.

He lluitat per poder tornar a brillar com un estel. I perquè la meva filla i les que venen darrera brillin sempre més.

Comentaris

  • BRILLES[Ofensiu]
    rober | 29-11-2020 | Valoració: 10

    I tant que brilles! I, que ningu et faci dubtar d'això. Ànims

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

12 Relats

19 Comentaris

995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nova en aquest món de l'escriptura. Durant la primavera del 2020, amb el confinament, m'hi he iniciat. Vaig fent, desfent i aprenent, i de passada, em diverteixo. Em queda molt per aprendre.

1er relat publicat a ARC quan encara no tenia nom d'usuari:
La lluna
El meu blog:
Despullant sentiments
Altres publicacions:
Contes Núvol 2020
Tuitrelat finalista premis TMB2020