Perduda en la immensitat de la nit

Un relat de: Iona
Era tard, tornava cap a casa i vaig alçar els ulls a la negra nit, espurnejada per centenars d’estels brillants, i vaig recordar el sostre de l’habitació d’aquella nena adolescent que vaig ser un dia.

Feia mesos que no em venia al cap. Intento no recordar aquells anys, negres com nits sense lluna. I jo, un estel que ja no brilla ... Tothom passa, però ningú s’atura, tothom em veu, però ningú em mira, tothom em sent, però ningú m’escolta.

Ningú es va a donar del que passava, o potser si. Potser no es van atrevir. Potser no eren valents. I jo no vaig alçar la veu.

Tot va quedar amagat, un record que semblava esborrat, i que de cop, un dia despertà. Veure créixer la meva filla, hem va retornar cadascuna del les sensacions i moments. El fàstic i la por. Ja no tenir intimitat. Els moments a soles amb ell, allò que hem va fer i tot allò que vaig haver de fer. I no saber si allò era normal o no.

He lluitat per poder tornar a brillar com un estel. I perquè la meva filla i les que venen darrera brillin sempre més.

Comentaris

  • BRILLES[Ofensiu]
    rober | 29-11-2020 | Valoració: 10

    I tant que brilles! I, que ningu et faci dubtar d'això. Ànims

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Iona

Iona

44 Relats

131 Comentaris

8306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Nova en aquest món de l'escriptura. Durant la primavera del 2020, amb el confinament, m'hi he iniciat. Vaig fent, desfent i aprenent. Tot un plaer.

Publicacions:
-Microrelat guanyador 7è concurs de microrelats Dones veu a les dones? Montcada i Reixac 2021 "No en recordo el nom"
-
Tuitrelat guanyador a #relatscurts Diari ARA Sant Jordi 2021 de @totdespullants1
-Conte publicat a Núvol. Edició 2020 "La carta extraviada"
-Tuitrelat finalista premis TMB2020

Pots seguir-me al blog Despullant sentiments