Perduda a Honduras

Un relat de: magalo

Acostumava a campar pels platós de televisió lliurament. Era casa seva. Podia intervenir en qualsevol programa. És cert que alguns la tatxaven de molesta quan es ficava amb alguns contertulians, però generalment ella ja sabia quan havia de tocar el dos perquè no era benvinguda. En alguns platós ja no hi entrava perquè s’hi notava una insuportable olor que la marejava. La mare li havia ensenyat a distingir olors perilloses .Hauria estat una fatalitat tenir un rodament de cap i caure estant en directe.
Havia canviat molt la televisió des de que la seva mare morí de forma estranya topant amb un dels focus d’un plató. I ella va heretar aquella feina que anava passant de generació en generació. Molts coincidien en la baixa qualitat d’alguns programes que denominaven “basura”, en els que ella no tenia cap intenció de participar; en mig de gent que s’escridassava ,ordinària, materialista, aprofitada. Gent que feia de tot davant de les càmeres, sense vergonya ni dignitat..On eren els bons programes d’abans?
Malauradament un dia ,algú va deixar oberta la porta que duia al plató de “Supervivientes”i ella va desplegar les ales i va entrar per investigar, confiant com sempre que en podria sortir si no l’interessava. Tot se li va complicar.
N’hi ha que diuen que l’han vist volar per la illa Cayo Paloma d’Hondures.
Pobre mosca de la tele!. Sobreviurà en un lloc tan advers?

Comentaris

  • Amb la mosca al nas[Ofensiu]
    Englantina | 10-07-2011


    A mida que llegia el relat per primer cop, m’anava pujant la mosca al nas (mai millor dit), amb la lleugera sospita de que el protagonista de la història amagava alguna cosa, però el final em va sorprendre tant, que vaig haver de rellegir-lo per veure com era possible que no hagués estat capaç d’endevinar que parlaves d’una mosca.
    I això és perquè està escrit amb gran intel·ligència, sense donar pistes clares (però si difoses) de que el narrador parla d’una pobra mosca, que viatjant pels platós, acaba perduda a Hondures.
    Vaig riure molt llegint-lo, i ara un altre cop.
    Enhorabona per la teva imaginació i per la originalitat del teu “personatge”
    Ens anirem llegint.
    Una abraçada.

  • Atípic i singular[Ofensiu]
    brins | 09-07-2011 | Valoració: 10

    Hola, Magalo!

    Et torno a felicitar per aquest minirelat tan original i divertit, digne guanyador del minirepte, i també vull que sàpigues que fins ahir, no em vaig adonar, per casualitat que havies participat, fora de termini, en el minirepte núm. 4 "El primer amor". Si me n'hagués adonat abans, te l'hauria penjat, almenys, fora de concurs.

    El resum del Minirepte sortirà aviat publicat a la pàgina de "Repte de minirelats"; ja està penjat. Veuràs que el teu relat també hi consta.

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

magalo

150 Relats

425 Comentaris

101532 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com