¿Per què som tan complicats?

Tens tota la raó en aquest relat. Ja d'entrada, l'he llegit perquè m'ha cridat l'atenció el títol, i, sincerament, no m'he emportat cap decepció!

I... si, jo de vegades em pregunto el perquè de moltes coses, però tan sols aconsegueixo arribar al mateix lloc d'on he sortit... creu-me, no val la pena "menjar-se el coco", perquè, el que s'ha de resoldre el temps ho posa al seu lloc.

Una abraçada!

Sol_ixent

Aquesta és la resposta i que a més genera més preguntes... M'agrada trobar reflexions pel web i aprofito per donar-te la benvinguda a aquesta família que és màgicament resposta a moltes de les nostres preguntes.

Fins aviat

angie

Veig que és el teu primer relat, benvinguda a RC!! I veig, també, que t'agrada filosofar...jeje El relat en si està prou bé, podia haver estat un pèl més llarg i tot ;) La veritat es que en el fons ens agrada ser complicats i complicar-nos la vida, sino seria massa avorrit, no creus?
Només un apunt: on dius "la vida és tant bella" hauria de ser "la vida és TAN bella". (en castellà: la vida es tan bella y no la vida es tanto bella ;) )

PEtons!

A mi també. Bé, li agraeixo l'escriptura acurada i la moderada extensió de l'assaig que, amb aquesta mena de contingut, més llarg seria pesat.

En el text planteja diversos interrogants, alguns dels quals els respon vostè mateixa, d'altres queden oberts a la reflexió del lector. Em sembla un estil força vàlid i adeqüat per aquest gènere.

La naturalesa humana original i la vida mateixa és simple i complexa a la vegada, segons com es miri. Una altra cosa és ser falsos: persones de naturalesa falsa, amor fals, amistat falsa. Tot això, com el mal o la mentida, no estava en el plan original de la creació i en cap cas no s'ha de considerar que originalment la seva aparició fos inevitable. És la conseqüència tràgica de la caiguda dels nostres primers avantpassats i estem destinats a conviure-hi, digerir totes aquestes coses i finalment treballar per la restauració de l'ideal original de la creació.



Escriu força bé. Li dono la benvinguda.

Quim

La vida no és res més que la complexitat anhelada