Per què plou, si el cel és clar ?

Un relat de: joandemataro

I
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
i ja no es fonen les angoixes.
Plou, i jo tinc l’ànima xopa
d’enyorances, xopa
de pors i mancances,
de malsons, xopa…

II
Plou, sobre bassals plou
i ja no és aigua, que és sang
I ja no aclareix el dolor.
Per què plou, si el cel és clar?
I jo tinc tinc l’ànima xopa
i el cos, sense pell, em cou
i ja no tinc escut
ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou
i els rius baixen plens,
es desborden els pantans
i s’inunda tot de pena.
Per què plou si el cel és clar?
I jo m’ofego
o m’adormo, tant s’hi val.
Potser demà, si desperto, surt el sol ...
Fa tant que no el sento sobre la pell
que ja ni recordo el seu escalf .

IV

Ens toquen tres dies de sol
i , si no m’he descomptat,
a mi dos ja m’han passat…

Comentaris

  • La pruïja pluja[Ofensiu]
    nadàlia | 04-05-2013 | Valoració: 10

    Pluja vehement. Un bell poem Joan de mataró. I és que com diu la cançó "a vegades plou al cor". La pluja és un estat d'ànim intern, és molesta? és renovadora?
    és una bona pluja? és fastigosa i emprenya? .Cada hom és un món, cada pluja té el seu recer. per a mi no hi ha res com gaudir de l'amor intensament mentre a fora,
    les llambordes tamborinegen la pluja. Una abraçada Joan. Ens llegim.

  • La pruïja pluja[Ofensiu]
    nadàlia | 04-05-2013 | Valoració: 10

    Pluja vehement. Un bell poem Joan de mataró. I és que com diu la cançó "a vegades plou al cor". La pluja és un estat d'ànim intern, és molesta? és renovadora?
    és una bona pluja? és fastigosa i emprenya? .Cada hom és un món, cada pluja té el seu recer. per a mi no hi ha res com gaudir de l'amor intensament mentre a fora,
    les llambordes tamborinegen la pluja. Una abraçada Joan. Ens llegim.

  • Gabriel M. | 26-04-2013 | Valoració: 10

    Amic, amb mestria un poema amb un ritme i musicalitat que li confereix força i delicadesa.
    Meravella.
    Una abraçada amb afecte.

  • Gabriel M. | 26-04-2013 | Valoració: 10

    Amic, amb mestria un poema amb un ritme i musicalitat que li confereix força i delicadesa.
    Meravella.
    Una abraçada amb afecte.

  • Pluja[Ofensiu]
    Josep Ventura | 24-04-2013 | Valoració: 10


    de versos que com la força d’una pedregada que surt de dins el cor s’uneix
    per quedar gravada per sempre en un poema deliciós.
    Una abraçada
    Josep

  • Tan sols[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-04-2013

    hi falta la música ! Imagino en Joan Manel Serrat o en Lluis LLach cantant aquest trist però bellíssim poema.Clar que no em sorpren. Sempre és un plaer llegir la teva poesia.
    Una abraçada, amic Joan.

  • E temps es interior...[Ofensiu]
    Annalls | 24-04-2013

    ..tan se val si el cel es clar... un estat d'ànim convertit en poema... i t'agafa , t'enganxa , sense voler repeteixes les paraules, al temps que el poeta escriu, t'hi trobes, t'hi identifiques... això dels tres dies de sol... ai si t'expliques! Deixem-ho, que mai se sap, si a partir d'ara hi haurà més sol que tempestes!! Enhorabona, has tingut la sort de que me'l emporti a favorits!!! he he he !

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

427815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan