Per què comparava?

La Ció no va poder evitar acontentar el seu marit. Calia fer-ho de tant en tant (molt espaiat). Ja feia quasi dos mesos que no fotien res al llit (ni enlloc). En Vicenç estava a l'ordinador, dedicat a reenviar el que et reenvien (que és un mai acabar!), força abstret. A la Ció aquell estar d'ell per la màquina tant tant tant li feia baixar la moral. Ja feia massa d'aquell excés, d'aquell vici! Ella que, al seu torn, havia estat una fanàtica de la neteja i d'ençà de la depressió feia mesos que tenia la casa enlaire, que li venia cada vegada més més més ampla...
La Ció, als seus quaranta-nou anys, feia goig. Ningú n'hi hauria posat quaranta!
Una dona de mida mitjana, d'ulls grans i expressius, de somriure encisador, amb un cos sense gota de greix, de pell bruna, d'atributs equilibrats, i amb els cabells ondulats amb la lluentor vermellosa de la henna.
No s'adonava que els homes se la miraven, perquè estava bé, molt bé. Es cuidava amb l'alimentació i tres cops a la setmana anava a sessions de Pilates. Això amb el temps es nota. Llàstima, únicament, per l'estat anímic! La tendència a deprimir-se la feia plorar molt, massa...Mai havia volgut prendre medicació convencional i així estava.
La Ció, el diumenge el matí, va decidir que va, que ja tocava. Duia una camiseta ajustada blanca sense sostenidors i se li marcaven els mugrons sensualment. I uns pantalons de pijama divertits, d'estampat de quadres de tots colors...sense res a sota. Es va acostar allà on en Vicenç fixava la vista i va estossegar per ser centre d'atenció.
Com sempre: es va aixecar la camiseta per tal que ell li toqués i besés els pits i li passés lleugerament les mans pel ventre. I es va abaixar una mica el pijama, mostrant l'inici del pubis, delicadament arreglat, i que en Vicenç desitgés passar-hi la mà, també. Tot seguit es girava i es baixava els pantalons fins a mitja cuixa, feia uns moviments provocatius i marxava, amb la roba novament a lloc. Era l'estratègia per acabar al llit., tot i q ue no li agradava gota haver de ser ella qui anés al darrere. No ho trobava femení. O haver de ser ella qui li digués 'estàs maco, avui' o 'avui tens un sex appeal, uhm...'. L'energia del seu home, a més, era menor. No volia pensar en aquesta suma.
I al llit, sense la part del pijama, la va llepar. I va sortir-li un orgasme intens, gràcies a Déu. Aquell dia va anar així. No es van besar quasi gens. En acabar ella es va posar en pompa per tal que ell pogués tenir un clímax. Això era important: que cadascú hi hagués arribat. Quan ell va sortir del dormitori per rentar-se, la Ció es va quedar en aquella positura (hi ha qui la malcompara i en diu de 'gosset') amb els cabells tapant-li el rostre...plorava.
I ho feia perquè recordava ni feia deu dies el seu amant com l'havia petonejada de dalt a baix, amb quina passió, amb quina dedicació. Recordava la intensitat de la trobada. Els besos inacabables que quasi els deixaven sense respiració. Els jocs. El tacte. Les mirades. Els somriures. El respirar, el suar, els moviments. Ulls, llavis, llengua, mans. Els acoblaments perfectes. Les seves veus, l'èxtasi de tot plegat. Les besades en tot moment, en tot moment, que deien tant i duien a tant.
Es va incorporar i cap al lavabo a fer el pipí de després, que ajuda a no agafar infeccions (n'era propensa...només amb el seu home? és que hi ha salives que no ho comporten?- es preguntava -la de l'Artur no li deixava mai sensació de coïssor o picoreta-). Va orinar, amb l'ajuda del raig de l'aixeta de la pica i concentrar-se en el so...fins que li venia. Tot seguit es va netejar al bidet.
La Ció es va mirar al mirall. Es veia atractiva i excitant. I va pensar que havia d'agrair haver conegut l'Artur. Ara 'vivia' més i la vida és per ballar-la.