Cercador
Per fi l'he mort (venjança)
Un relat de: martaplanetVa notar com el cor se li glaçava per un moment. La mà de la Marta li atravessava el pit, era com aire, i tot hi així semblava de carn i ossos.
La Marta somreia de forma tenebrosa sense apartar la mà. Va acostar la boca a la seva orella i va dir amb un murmuri casi inaudible.
- Saps que podria estrényer la mà? Saps que et podria matar com em vas matar tu a mi?
Ella va empassar saliba i va fer una passa enrera sense ni adonar-se'n.
- Jo no vaig fer res! - va cridar. - Ni tan sols et vaig tocar!
La Marta va riure, un riure fluix, però que per alguna raó feia venir esgarrifances.
- Adéu. - la Marta va estrényer la mà.
I ella va sentir el dolor més fort que havia sentit mai, i poc abans de morir va poder sentir clarament aquestes paraules:
- Gràcies pel funeral. Gràcies pel vostre funeral.
Comentaris
-
Nurithy | 16-12-2007
queda millor per desenllaç que per a introducció ^^
-
"Per fi" m'he llegit la resta de la sèrie "per fi l'he mort" ...[Ofensiu]Carles Malet | 16-12-2007
... i ara em queda més clara la història!
Salutacions!
Carles -
Inquietant[Ofensiu]Carles Malet | 13-12-2007
Quan l'he llegit, la primera reacció ha estat: "guaita, una bona introducció per una història que podria omplir tranquilament una vintena de pàgines". Després he pensat que potser el que pretenies era que ens imaginéssim els centenars d'escenaris possibles que es podrien amagar darrera el teu petit relat.
Ens oferiràs alguna resposta o ho deixes a la nostra imaginació?
Una abraçada,
Carles
l´Autor
129 Relats
93 Comentaris
100842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36