Per bruixa i metzinera

Un relat de: rautortor

Algú féu córrer la brama.
Qui sap si per venjança o vilesa.
Dies enrere, tota la gent acudia
a la casa de l’eral, discreta i solitària,
cercant-hi remeis miraculosos.
El barber no en sabia més
i les lletanies no aportaven res de nou.
Ni Déu ni la medicina valien per guarir
ni aquell mal ni aquesta desgràcia.

Però, algú va fer córrer el rumor.
Maleït sigui! Tot se sap i tothom calla.
Van venir del monestir, àvids de sang,
insaciables a l’hora d’escarmentar.
La pobra era vídua, sense família...
Qui, doncs, n’exigiria l’honor?

Culpable de bon començament,
li pregunten i tot ho nega, perquè és així.
Rea, segons ells, de pecats inconfessables,
la lliuren al botxí. Maria santíssima!
Tortura i turment, sense pausa. Ho has fet?
No i no, per Déu nostre senyor!

Li laceren la carn, li deslloriguen els ossos...
Què hi dius? Clemència, Déu totpoderós!
Cruiximent del cos, esglai a l’ànima.
El dolor la venç i confessa. Ja no pot més.
Convicta i culpable. S’han sortit amb la seva.
Mai no els falla i menys amb una trista vídua,
per això, fa dies que la forca és armada
i presta la corda.

Que l’Altíssim s’apiadi de tu, filla del dimoni!
I et pengem
–sense miraments ni recança–
per bruixa i metzinera,
perquè nosaltres som la justícia humana i la divina.


I ella, qui és?
Una pobra dona innocent. Tothom ho sap.

Comentaris

  • un poema precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-02-2015 | Valoració: 10

    El trovo molt maco. Veig que els del teu poble eren semblants al meu. Al meu entre 1616 i 1628 varen penjar 6 dones acusades de bruixeria. Va ser entre un individu anomenat Joan Cosme altrement anomenat Tarrago. Que deien era un entes en bruixeria i el cap de la Vegueria del Lluçanes, i altres persones importants. Tenim guardats documents que ho proven. Tambe al meu poble es va penjar la ultima dona acusada de bruixeria de tot Catalunya, un historial molt negre!!!!
    El meu poble es Sant Feliu Sasserra
    Gracies per comentar
    Montse

  • Quan ni Déu ni la medicina...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-04-2014 | Valoració: 10

    Un altre exemple de la intransigència de l'Església i de la seva crueltat. No sé si han demanat perdó per totes les injustícies que va portar a terme la Inquisició però seria hora de que ho fessin.
    A banda de l' interès del tema, t'he de comentar que, com sempre, els teus escrits són de primera qualitat i que és un plaer llegir-te.
    Salutacions!

  • Evocació terrible[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 10-03-2014 | Valoració: 10

    Aquells temps en que la inquisició era totpoderosa i si s'era assenyalat pel seu dit infalible, perquè era el dit de Déu, No hi havia possible escapatòria.

    I les dones, portadores de saviesa ancestral i guaridores de la tradició coneixedora de la natura eren, ja pel sol fet de ser dones, impures i si s'atrevien a portar a terme curacions eren titllades de bruixes. Tan sols per la llunyana possibilitat de que algú pogués pensar que no només l’església era la faedora de miracles.

    Fins ara mateix segueix l'estigma que marca la feminitat, tantes dones que són assassinades a mans d'altres homes que segueixen sense acceptar la individualitat d'una dona. I sense anar tant lluny la discriminació laboral que pateix el gènere femení..... No acabaríem mai.

    Acabarem alguna vegada amb aquesta lacra?

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

175 Relats

604 Comentaris

109624 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen