Pensaments sobre rodes

La Teresa s'acaba d'asseure al cotxe i enfila el camí de tornada cap a casa, encara accelerada pel ritme frenètic de la jornada laboral a l'oficina.
"Uf, quin dia avui! Gaires com aquest i em demano la baixa per estrès... Encara que el Canals m'ha donat un cop de mà i el seu somriure quan estava més atabalada. I ara a continuar amb la gimcana diària. He de passar a recollir l'encàrrec de la carn per demà i la roba de la tintoreria. I un cop a casa, tinc dues rentadores per endreçar."
El cotxe va a poc a poc entre el dens trànsit de la ciutat.
"Si a casa tingués algú que m'ajudés com el Canals, o que m'entengui com fa ell quan li explico els meus problemes amb els nens. Sembla que els conegui més que el seu pare, que no m'ajuda gens amb ells. El petit només fa que trencar coses, el gran està dia i nit amb la música a tot volum i l'altre amb les maquinetes."
S'atura en un semàfor.
"I la Sílvia diu que el Canals em mira amb desig. Quines ximpleries de dir. Tot i que ell té un bon culet. Segur que va a córrer. O a patinar. Ja me l'imagino pel passeig marítim... Si m'hi pogués afegir crec que"
El mans lliures del cotxe interromp els seus pensaments.
- Teresa, abans de pujar a casa compra llaunes de cervesa, que vindran els meus amics a veure el futbol.
Fi de la trucada.
"Potser m'hauré de decidir a tocar el cul al Canals la pròxima vegada que em miri de reüll, i després... qui sap?"