Peixets

L’Annielis, el Jorge, el seu fill Marco Antonio i la Jenny, la germana de l’Annielis, han anat a la platja. Aquest matí de descans, s’han llevat amb energia, has pres el tren i han baixat fins a la costa daurada. Són en una platja amb molta natura, on pràcticament no hi ha gent a l’hivern.

L’Annielis té els peus a l’aigua i un munt de peixets li fan pessigolles als dits. No té posat el banyador, això és cosa de nens, fa molt de temps que ho va deixar enrere. El seu nen si l’hi té posat. L’Annielis riu de forma escandalosa per les mossegadetes dels peixos. La seva germana, una mica més lluny de l’aigua, se la mira en silenci i somriu. El seu marit li diu que els peixos no fan res. Ella ja no sap, però és l’espectacle que és permet del dia. Així el marit n’està pendent i també la gent que és a la vora.

Al cap d’una hora, l’Annielis diu al seu fill que han de marxar, que es vesteixi que han d’agafar el tren. Han de tornar a la metròpoli. Aniran a dinar a un restaurant colombià d’uns amics i l’endemà es tornaran a llevar d’hora, ella a tenir cura de l’àvia Joana i el seu marit anirà a fer serveis per a Telefònica.

Dues amigues que tenen una torreta a la zona se la miren amb tristesa.

Gràcies a tots sis per ser-hi.