Pauet el sabater

En Pauet vivia amb la seva mare i el seu germà Jaumet, (tots dos solters i grans), al carrer Portal nou de Barcelona.
Sa mare cada nit , abans d' anar a dormir, els hi cantava una cançó de bressol.
En Pauet era sabater, i a més tenia un gran defecte, doncs li agradava fer tragets de vi i engatar-se una miqueta cada dia. Tots els que el coneixien i li volien bé, li aconsellaven que no beguès tant. Els veins del carrer, sobretot, eren els que més.
Un dia, la gent del carrer van pensar que haurien d'escarmentar-lo.
Van agafar a en Pauet i el van convidar a vi ranci fins a no poder més. Quan el van tenir ben borratxo, el guarniren amb un hàbit de frare i el van plantar davant la porta del convent dels Caputxins.
El porter, al obrir la porta , es va trobar a en Pauet a terra.... i pensant que era un frare de debò el van entrar cap a dins.
L' endemà al matí, al despertar, el Pauet es va trobar davant del Prió i de tota la comunitat frare que no feien més que preguntar-li que era. Ell tot desesperat, i davant d' aquella situació fins i tot ja dubtava de qui era realment.
-Aneu al carrer Portal nou nº6, i si no hi ha ningú sóc jo, el sabater. Però si veieu al sabater jo ja no sé qui sóc. digué en Pauet.
Al cap d' una estona van aparèixer al convent tota aquella colla de veïns que la nit abans li havien preparat aquesta broma.
La escarmentada va servir per a que en Pauet es donés comte de que beure tant no era gens saludable. A partit d'aquest moment va anar corretgint el seu gran vici.