Passeu la veu

Un relat de: joandemataro

Sento LAMENTS
dels meus germans,
propers, llunyans…
Sento els PLORS,
entre les BOMBES
i els enderrocs,
d'aquelles mares
inconsolables,
pagant les CULPES,
bressolant MORTS
els seus fillets.
PER QUÈ ?- es pregunten.

I arreu del món,
milers de cossos
mancats de vida,
morint de FAM,
MALALTS curables,
ABANDONATS....

I què fem nosaltres?
Girem el cap,
baixem els braços,
ens fem els sords,
donem l'esquena,
DEIXEM MORIR…

I què puc fer jo?-ens conformem…
I què vols fer tu?-si no ets ningú...
QUÈ ESTÀ PASSANT ?
Només que veig,
BRUTALITAT...

Sentiu els plors?
Oi que els sentiu?
Igual que jo, se sent ben clar!
Cal fer quelcom, QUE NO US IMPORTA?
Millor morir, que girar el cap!

PASSEU LA VEU ! Unim el clam.
Ho podem fer!
Juntem les veus,
cridem ben fort,
fem sacsejar la humanitat.
Que entri l'aire...
Farem un cor,
i entre els corrents
farem volar
notes d'amor
contra les guerres,
les injustícies...
Passeu la veu! Ho podem fer!
DEIXEM ESPAI A ............ l'ESPERANÇA..............

Enllaç a la cançó: CANÇÓ

Comentaris

  • Rectificació[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 02-07-2010

    Perdona´m el disvarat gramatical. Ja em sonava malament, ja. ("demostrar-vos-ho")

  • Ës un deure[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 02-07-2010 | Valoració: 10

    ...agrair-te la teva benvinguda. He escollit aquest poema per llegir-te per primera vegada. M´esteu reconciliant amb la poesia. Casualment... la darrera paraula del poema... Si no és atreviment, llegeix el meu conte "Així parlava Zarathustra" Hi ha una màgia latent a la literatura. Amb tota humilitat intentaré demostrar-ho-vos.
    Una abraçada. Jaume

  • Molt ben dit,[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 02-07-2010 | Valoració: 10

    en tots els sentits.

  • Passar la veu[Ofensiu]
    domi1 | 02-07-2010 | Valoració: 10

    Cal passar la veu i lluitar contra tot tipus d¡injústicia.



    Felicitats

    Domi

  • Vinga! vinga![Ofensiu]
    panxample | 29-06-2010

    passem la veu, ja ni ha prou, de fam, de morts, de bombes, de plors , de llàgrimes, ajuntem els nostres clams,VINGA! VINGA! som hi.( els botxins es fan el sord).
    resistim, cridem!
    Avant pit i amunt

  • M'uneixo [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 28-06-2010

    al teu magnífic poema de denúncia, Joan.
    Com deia el Papa Joan XXIII Jamais la guerre!i i ajunto la meva veu al teu clam. Tant de bó que la pau deixés de ser una utopia i els éssers humans gaudissim d'una pau duradora.
    Veig que estàs una mica ensorrat. Com és possible que una persona que té les teves qualitats no s'adoni de les meravelles de que gaudeix? Ànims, amic Joan. Aviat estaràs bé del tot. Ja ho veuràs.
    I com tu dius una abraçadota.
    Nonna

  • gypsy | 24-06-2010

    Un sentit poema que encaixa a la perfecció amb la melodia del repte. Gràcies per escriure'l, fa pensar que és possible intentar canviar aquelles coses que succeïxen i que són una flagrant injustícia.

    Que passis un dia de Sant meravellós!

    petons!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

443861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan