Paraules i sensacions

Un relat de: Josoc

En una de les conferències de les Aules d'Extensió Universitària a les que assisteixo regularment, ens van parlar de la Psicologia Positiva. Molt interessant. Però el que més em va cridar l'atenció va ser una paraula: Fluir. Una sola paraula que va adquirir per mi, des d'aleshores, un nou significat. No me l'he treta del cap. És clar que no m'era pas desconeguda, però ara la veig com en un altre sentit. Les paraules sempre han estat molt importants per mi. Fluir s'assembla força a fruir, de forma i potser fins i tot de fons. Jo frueixo quan contemplo o comparteixo una cosa o un fet que m'agrada, que em causa satisfacció. Però és una cosa externa a mi. I quan, estic en estat de fluir ("flow" en anglès)? Quan aquella cosa que m'agrada i em causa satisfacció procedeix de mi, em surt de dintre p.e. quan escric i el que he escrit em causa satisfacció. És cosa meva, ha fluït de mi. No sé si m'explico.
Bé, doncs, sembla ser que aquesta és una de les recomanacions de la psicologia positiva. En comptes de, només, procurar evitar allò que trobem que no fem prou bé, esforçar-nos a notar la satisfacció que ens ha de causar allò que sí fem bé. Fluir.
....................................................................................................I ara que hi estic posada, aprofito l'espai per explicar una cosa especial que em va passar l'altre dia. No és res important, però sí especial. I no va de paraules aquesta vegada sinó de sensacions. Tampoc sé si em sabré explicar, però va, vaig a intentar-ho.

Eren les onze del matí d'un dia laborable. Ja anava caminant per un dels carrers de ben a prop del centre de la meva ciutat, Sabadell. Anava sola i pensava en les meves coses. De cop em vaig adonar instintivament, que passava alguna cosa estranya. No sabia què era de moment. Després sí. Era el silenci. Un silenci absolut, com l'he sentit alguna vegada, en sortir per anar d'excursió, posem a les cinc del matí. Però no era aquest el cas. Quedava absolutament irreal, ho dic seriosament. Podia sentir només el soroll dels meus passos i consti que no porto talons sinó sabata plana amb sola de goma. Doncs sí, se sentia com cada pas ressonava enmig d'aquell gran silenci. No va durar gaire, però quasi em feia por, com si entrés en una dimensió desconeguda. Cap batec al meu entorn. Algú més ho va notar o ho notat alguna vegada?

Comentaris

  • Unaquimera | 26-02-2011

    Si, Montserrat, jo he sentit quelcom semblant alguna vegada... no gaires, és clar, però em van quedar gravades.
    Un cop va ser tot caminant per la platja:
    jo anava descalça i sentia com cada pas meu ressonava enmig d'un gran silenci... per uns instants, em va semblar que ni el mar bategava... tan sols percevia el cruixir de la sorra quan la trepitjava...
    D’alguna manera, vaig reflectir aquesta sensació en el poema Oneig

    T’envio una abraçada sensacional,
    Unaquimera

  • Qualsevol diccionari [Ofensiu]
    joanalvol | 20-06-2008

    ens diu que "fluir": és relatiu als líquids i gasos. És clar que a nivell físic. Flueix la sang, i l'aroma d'un flascó que guarda l'essència de les flors. Molècules que penetren l'olfacte i a vegades ens transporta. Però tot això és física.
    Quan es tracta de Psicologia la cosa varia, és diferent. "Psique", mot grec correspon a ànima en la nostra llengua. L'ànima és espiritual, no és física. Per molt que avui es questioni la seva identitat.
    Ja que la conferència anava de psicologia, és de suposar que fluir en aquest cas, és essencial, o sigui: essència de l'ànima, o psíquica. La sensació que descrius interpretant el mot "fluir" d'altra manera, potser que el significat no hagi estat una paraula sinó el concepte global, penetrant la consciència el que abans només era en la memòria ordinària en l'estat conscient.
    Res no pot fluir del no-res, l'essència que flueix de l'ànima, és d'energia més subtil que qualsevol líquid o gas i que es troba arreu on hi ha vida, tant en el món mineral, com vegetal, animal o humà, a diferent escala, és clar. És una qúestió de grau.

    L'altra part del teu relat va, més o menys, per la mateixa via. El meu entendre són estats de consciència que es presenten com un llampec i fan estada a la ment.
    La clau no és tant en esforçar-nos racionalment sinó anar en cerca d'un model que és en nosaltres i que radica a l'intern.

    M'agraden aquests relats
    Joanalvol


  • Parles d'un tema...[Ofensiu]
    Naiade | 06-05-2008

    Molt interessant. El silenci. Si alguna vegada m'ha passat, encara que poques. És una sensació estranya perquè no hi estem acostumats. A mi particularment amb va fer sentir molt estranya, inclús et diria que una mica atemorida i si, la paraula irrealitat descriu molt bé com em vaig sentir. Més tard he pogut gaudir d'aquets moments, a la muntanya i m'he adonat que no existeix el silenci absolut, sempre hi ha uns sons quasi imperceptibles, Jo en dic el soroll de l'univers.
    També m'encanta deixar fluir lliure el que escric, sembla com si el temps s'aturés i se'ns obrís una connexió interna que ens deixa esplaiar. Al llegir lo que he escrit de vegades em sorprenc a mi mateixa d'haver dit coses que ni tan sols sabia que pensava.
    Ha estat un plaer poder intercanviar pensaments i sensacions amb tu.
    Fins la propera

  • Abs | 02-05-2008

    Potser va ser una sensació semblant a la de sentir tansols la pròpia respiració omplint la casa, quan hi ha un silenci massa irreal i massa poc usual que ens envolta. És en aquests moments quan no saps si ets viu o mort.

  • ...Bé.[Ofensiu]
    jos monts | 02-05-2008

    T'expliques correctament, jo no se si en sabre espasar-me correctament:

    Es hem parat mai a pensar que les nostres paraules tenen que veure en el estat emocional del conscient.

    El nostre ufanisma en estat positiu glorieja en fluir quelcom en una sensació de benestar en tots els sentits pràctics de la vida quotidiana.

    Un bon observador en la matèria, pot esbrinar en el moment actual la posició d'estat d'ànims en que és troba altre interlocutor, amb la fluïdesa del seu parla i dels seus moviments corporals, gesticulacions i presencia.

    Las paraules poden ser biològiques o imposades per el subconscient ensinistrat.

    Deixem que també parli el cor amb la correcció de la ment.

    Siguem positius amb nosaltres mateixos, i primer enriuem-nos de las nostres pròpies parides i tot fluirà Més bé.

    Si vols un altre dia et parlaré del segon tema... ...sí. Era el silenci. Un silenci absolut,...

    M'he explicat?.

  • Jo aquest...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 28-04-2008 | Valoració: 10

    ...silenci el passe en el camp, o quan vaig per la muntanya i vaig caminant per les senderes, note un silenci tan gran que em fa por, no és una por gran, però és una por com pensant que és la primera vegada en molt de temps que em trobe en aquest silenci, estem molt acostumats a la ciutat i els sorolls de la ciutat i quan estem amb aquest silenci ens estranyem una mica, bé fins arreveure Josoc.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114674 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.