Paraules de blau mariner

Un relat de: Estel d'argent

Els records tornen i em tallen el rostre
com el vent més fred de l'hivern
i el pensament és ara un nen indefens.
Mentida que el temps cura les ferides!

El mar descansa més blau que mai,
les onades mandroses
moren a la sorra calenta,
ara una, ara l'altra.

Els ulls intenten fugir d'aquesta quietud
d'aquest color, d'aquesta brisa blanca,
però el cor ho cerca, ho necessita,
anhela el mar.

El cap em dóna voltes marejat,
cansat de veure el que no té,
i el cor només vol el mar,
desig de calma, silenci, amor, passió.

I aquest sol tan fort em crema les mans,
ara buides i demà qui sap.
Volen perdre el tacte:
es neguen a patir més.

I les muntanyes a la llunyania,
un verd atapeït, fosc,
i després, la pal·lidesa de la mort:
la teva història.

Que el món m'oblidi unes hores!
Sols, jo i el cor meu,
i enganyats creurem en el futur,
un futur tenyit de blau mariner.
Mentida que el temps cura les ferides!

Comentaris

  • L'amor és el que guareix les ferides[Ofensiu]
    Jofre | 22-06-2005 | Valoració: 10

    El Temps i la Mar en són còmplices.

    La mort una excusa, una formalitat. La Vida és ensenyar-li al mar que la seva infinitud, només és aparent, i que fins i tot l'Amor, quan és veritable, pot vèncer el Temps.

    Ja veig que també estimes... la culpa, és del mar.

    Salutacions.

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

61675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p