Paraules d'amor II

Tornen les ganes d'escriure't
paraules d'amor, de mirar a l'infinit
i veure-hi la lluna que avui,
per nosaltres, ha estat un vagó de tren
o un llit sense vergonya.
Tornen les paraules
d'aquell desembre nostre
en que vam desafiar al món
per aturar-lo als nostres somnis;
no en sabíem més,
teníem quinze anys.
I sobretot, tornen les ganes
d'estar junts a la platja
i tapar-te el vent per dir-te
que entre aquell horitzó i tu
neix el buit d'un temps
que encara hem de viure
de nou.

Aquestes són les paraules nostres.
Així, senzilles i tendres.