Paranoies d'un relat!

Un, dos, tres... el cursor va pampalluguejant sobre la pantalla blanca de l'ordinador.
He començat a escriure aquest relat cent, mil... potser un milió de vegades. Una frase... la rellegeixo i després l'esborro. No. No m'agrada!
Aleshores m'adono que he matat cent... mil idees. Les he assassinat una per una, sense miraments, i, ni tan sols he deixat rastre, solament ha quedat un document en blanc, amb un cursor que no para de moure's al ritme de la música que surt pels altaveus.
Necessito relaxar-me. Apujo el volum. Tiro el cap enrere, i tanco els ulls. Començo a comptar... un dia em van dir que per relaxar-se anava bé.... "Un, dos... tres... I si començo el relat així?"

Perfecte! Ja tinc l'inici del relat! I, ara què.... com continua?
Recapitulem: Tinc un assassí... jo, sóc l'assassina d'un relat. Què dic d'un... de milers de frases començades i que no tenen continuació. També hi ha una arma... un ordinador. I, un còmplice... la música que a tot volum inunda l'habitació.
I, doncs? Què puc fer amb això? Altre vegada encallada, i si... premo esborrar i continuo el meu ofici d'assassina en sèrie? No! Ni pensar-ho, m'he promès que aquest relat tindria un final. Ànims! Ei, ja tinc un títol... "Buscant el final" Bah! No! I si el titulo "L'assassina de les frases?" Ecs!! No!

L'assassina observa el què ha escrit fins ara. Exactament 22 línies, 238 paraules. I tot mancat d'emoció, d'expressivitat, de sentiments i del més important, d'un argument, un fil que faci que el lector es quedi hipnotitzat i continuï llegint aquest relat fins arribar al final, encara que al arribar al final cregui que és una merda, que no s'hauria d'haver escrit mai, i que en definitiva ha perdut el temps. Ni això, no té el relat que l'assassina no deixa de mirar.

On era? Ah! Sí! Ja me'n recordo. Buscant un títol enginyós i graciós. Doncs... què vols que et digui... aniré escrivint fins que un títol m'il·lumini.

L'assassina es podria passar hores, així, llegint unes ratlles sense sentit, esperant una brillant idea. Però no té tot el dia. S'està posat nerviosa mirant el cursor que no para de moure's i té ganes de cometre un altre crim, però s'aguanta.

Saps què, cursor maleït? Me'n vaig a buscar alguna cosa per picar. Perquè com segueixi així... em sembla que en tinc per estona.

Abans d'abandonar el seient de davant de l'aparell, prem el botó de guardar. No fos cas que se li esborrés.

Però què dic! Tan se val si s'esborra... si tan sols són paranoies sense sentit! I, això no agradarà a ningú! Ni a mi... em sembla...

...

Ostres! Ara que me'l rellegeixo fredament. Quines coses que dic! Em sembla que és el pitjor que he escrit des de... sempre! O és el millor? A tu què et sembla?